Un any després d'haver sigut nomenat cap de Govern i donar el tret de sortida a la seva segona legislatura, Xavier Espot ha comparegut avui als estudis de RTVA per fer un balanç d'aquests primers 365 dies al capdavant d'una legislatura marcada, de moment, per la problemàtica de l'habitatge que afecta una gran majoria de la ciutadania. "Si volem trobar una solució a la problemàtica de l'habitatge no passa només per incrementar l'oferta de lloguer a preu assequible", ha esmentat el mandatari, pronunciant-se també sobre el Projecte de Llei sobre el creixement sostenible anunciat fa unes setmanes: "Sabíem que no agradaria a tothom, però hem intentat anar impactant de manera quirúrgica i que tots els actors facin un petit esforç". Pel que fa al creixement desproporcionat, Espot ha reivindicat que no és sostenible i que s'ha de fer un esforç compartir per mirar d'entendre la problemàtica i garantir el dret a l'habitatge. En aquest sentit, ha apuntat que no podem acollir més persones, en referència al milió de turistes que rep el Principat mensual, ja que generen un impacte en el sistema educatiu i al sistema sanitari. Per evitar que hi pugui haver problemes de càrrega en espais del sector sanitari, el cap de l'Executiu ha explicat que pretenen fer una inversió d'uns 40-50 milions d'euros per ampliar les instal·lacions.

Preguntat sobre si considera que la ciutadania pot viure dignament amb la franja de salaris més habitual (uns 1.600 euros mensuals), Espot ha defensat que els salaris més baixos han incrementat en els darrers temps, però ha apuntat que "això vol dir que les persones que estan cobrant un salari mínim, medià o mitjà fa que puguin viure d'una manera adequada? Segurament no". El cap de Govern també ha afirmat que el nivell de vida al Principat és car i que sí que és veritat que alguna vegada des dels grups de la majoria (DA i CC) han hagut de prendre alguna mesura amb les quals a vegades "no ens reconeixem", com per exemple pel que fa a la intervenció dels salaris, una mesura que ha assegurat que s'allunya de la seva ideologia, però que calia que passes. D’altra banda, Espot ha explicat que l’Executiu ha rebut unes 100 sol·licituds per optar a pisos de lloguer assequible, entre els quals es troba l’antic Hotel Artic. Aquesta entrada de pisos al mercat dona un cert marge per continuar de moment aplicant les mesures.

Quant a l'Institut de l'Habitatge, el cap de Govern ha demanat que es doni una mica de confiança i ha indicat que Marta Alberch, una de les membres que formava part de la junta fins ara, dirigirà l'entitat. Espot ha defensat que l'Institut "és una entitat clau per dur a terme polítiques a favor de l'habitatge que no estaran condicionades per l'Executiu, ja que hi ha palanques que estan en altres mans", ha manifestat Espot, tot fent una crida a les corporacions comunals que no han presentat documentació sobre els registres de la propietat a què "siguin copartícips i facin arribar les dades a les mans del Govern".

Així mateix, Espot ha manifestat que "no podem continuar fent d'arbitratge entre els sindicats i la patronal”, i ha apel·lat a què es faci l'esforç necessari per trobar un terme mitjà. També ha afegit que no es pot anar a la taula del Consell Econòmic i Social i dir "jo vull això, sinó, no hi ha acord", i ha deixat caure que si no es posa de la seva part i s’arriba a aquest acord "potser el Govern aquest any no prendrà una decisió".

Espot assegura que la campanya de promoció de l'Acord no ha començat aviat,

tot i iniciar-la un any abans del referèndum 

Pel que fa a l'Acord d'associació, Espot ha sostingut que no han començat a fer la campanya massa aviat: "Ens estem limitant a fer reunions explicatives i divulgatives del contingut", ha explicat, tot afegint que "si no, dirien que no som transparents o que no som propers a la ciutadania. Intentem ser els màxims honestos i transparents possibles, contestem preguntes sense embuts".

En aquest sentit, i en referència a l'expert que va portar Andorra Endavant en relació a l’estudi Gide, el cap de Govern ha manifestat que "no va ser capaç de justificar que hi hagués cap element que pogués impactar en fiscalitat del país", i ha assegurat que la qüestió de la fiscalitat està fora de l'Acord. També ha afegit que "el que han de fer és anar al text de l'Acord i que vegin que no hi ha cap referència, quan parlem de bona governança no parlem de modificar la fiscalitat".

Pel que fa al col·lectiu dels joves, els que segurament són els més reticents al canvi, ja que tenen dificultats per emancipar-se i per trobar feina, o perquè no tenen moltes perspectives de futur al seu país, el cap de Govern ha exposat que l'Acord ha de permetre diversificar l'economia i crear sortides professionals als joves cada cop més formats i tecnificats, i ha afegit que "quan votis per sí o no, no votis pensant en l'Andorra d'avui o d'aquí a dos anys, sinó en la dels teus fills o nets".

Preguntat per què no s'ha demanat l'oficialitat del català, Espot ha asseverat que "hem de fer esforços per promocionar i protegir la llengua oficial, però també és veritat que en matèria comunitària els precedents són importants i no en teníem cap per negociar".