El 70% del pressupost del 2024 es destinarà a inversions en habitatge, salut, educació, transport públic, ajuts i infraestructures. Així mateix ho va comunicar ahir el ministre de Finances, Ramon Lladós, durant la presentació del Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2024 que va tenir lloc a Govern. El pressupost del 2024 preveu una inversió total de l’Executiu de 67,4 milions d’euros, un 52% més que enguany. El ministre de Finances va comentar que «és el pressupost amb la inversió més gran que hem tingut a Andorra». El seu objectiu és afrontar els reptes actuals del país i «continuar posant les bases en un creixement sostenible que aguantin a llarg termini», va concretar Lladós. 

Pel que fa a les inversions previstes en el pressupost del 2024, una part molt important està destinada a l’habitatge. Per a la reforma dels immobles ja comprats per l’Executiu es destinaran 11,9 milions d’euros i per a l’edifici de pisos a preu assequible a la Borda Nova s’invertiran 18,6 milions d’euros. Pel que fa a les infraestructures importants de la Massana, per a l’heliport s’invertiran dos milions d’euros i per a la desviació de la parròquia se’n destinaran 7,1 milions. Per tal d’iniciar el tram de la desviació de Sant Julià de Lòria es destinaran 400.000 euros i 4,3 milions per a carreteres generals. Pel que fa a salut, es destinaran 4,5 milions d’euros per a infraestructures com el nou centre de salut mental i el centre d’atenció primària de Canillo. A més, també hi ha una prevista una inversió important en digitalització per un import de 17 milions d’euros. El SAAS rebrà 41,5 milions d’euros «en què estan incloses les inversions de nou personal, salut mental i la separació del SUM i urgències», va detallar el ministre. L’import que rebrà la CASS és de 45,5 milions. 

Els diners destinats a transferències comunals han augmentat un 10% respecte al pressupost anterior, i el 2024 es destinaran 69 milions d’euros, 7,1 més que aquest 2023. Per a Afers Socials es preveu una partida de 34,5 milions d’euros amb un increment de 4,3 milions per als ajuts; 4 milions per a la Universitat d’Andorra, «aquesta és una palanca molt important per als joves a curt i mitjà termini», va afegir Lladós. La inversió d’esports és de 5,4 milions i hi està inclosa la part destinada als Jocs dels Petits Estats i hi ha un increment de 400.000 euros que van destinats a federacions i clubs. «Amb la voluntat de tenir més turisme s’incrementa la inversió de 2,1 milions per Andorra Turisme que rebrà una ajuda de 20,8», va concretar Lladós. A més, el responsable de Finances va fer èmfasi en els 8,3 milions d’euros que es destinaran al transport públic gratuït «amb la voluntat de ser més sostenibles a llarg termini i per ser un país més verd». 

El Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2024 preveu uns ingressos de 585.885.427 euros i unes despeses totals de 618.567.207 euros, que inclouen les inversions i les diferents tipologies de despeses estatals. I com a resultat, el dèficit projectat és de 32.681.780 euros. Lladós va manifestar que «l’evolució positiva de l’execució pressupostària dels darrers anys porta a pensar que el dèficit final podria ser menor». 

Els ingressos creixen un 11%/ El Projecte de llei preveu uns ingressos corrents de 586 milions d’euros, un 11% més que els del 2023 (l’equivalent a uns 60 milions d’euros de més). Precisament, la recaptació de l’Estat ha augmentat significativament en relació amb els impostos directes, en particular l’impost de societats, que ha augmentat un 48% respecte al pressupost del 2023.

Aquestes dades reflecteixen, segons el ministre de Finances, «el creixement econòmic de les empreses del país». Els impostos indirectes, per la seva banda, mostren un comportament similar a exercicis anteriors. Això evidencia «la diversificació de l’economia i una menor dependència de les importacions», va afegir Lladós. La distribució de dividends procedents d’Andorra Telecom es manté per al 2024, però els de FEDA no es tocaran. 

Finalment, el ministre va manifestar que la regla d’or fixa quatre criteris dels quals no se’n compliran dos, el que preveu que el creixement de la despesa corrent no pot ser superior a l’IPC estimat i els impostos directes no poden representar més del 40% de la suma de directes i indirectes, que actualment està al 46%. Lladós va atribuir aquest incompliment a una qüestió estructural i va afegir que caldria fer un replantejament d’aquest punt. 

L’exercici de 2023 es preveu tancar amb un dèficit de 27,3 milions d’euros 

Els ingressos corrents per al 2024 estan previstos en 585,8 milions d’euros, un 11% més que el 2023. Les despeses totals seran de 618,5 milions: les de funcionament es calculen en 490 milions (un 8% més); les de capital seran d’11 milions (un 34% més), i es calcula que el dèficit de gestió sigui de 15,2 milions, als quals caldrà sumar els 17,4 milions de despeses financeres; amb la qual cosa es preveu tancar l’exercici amb un dèficit de 32,6 milions d’euros. El ministre de Finances, Ramon Lladós, va matisar que aquest any la previsió era tancar amb 27,3 milions d’euros i, en canvi, es calcula que es tancarà amb «equilibri financer» tot i haver, fins i tot«avançat inversions». D’aquesta manera, l’endeutament que el 2022 era del 37% del PIB, arribarà aquest 2023 al 36% i es preveu que el 2024 pugui ser del 34%.