L'escultor gironí Rocayats -el nom artístic de Gerard Roca Ayats- manté una relació estreta amb el Principat des de fa unes quantes dècades. Moltes de les seves obres, com l'ambó de la basílica Nostra Senyora de Meritxell, dues reproduccions del Manual Digest i una peça que fa referència a la història de la creu dels set braços, ja formen part de l'imaginari andorrà. Des de l'ANA han parlat amb ell sobre Fent camins, la darrera peça que es va inaugurar a Ordino el passat juny, la seva trajectòria, i l'espai que ocupa aquest ofici en l'actualitat.

-Algunes de les seves obres estan inspirades en fragments de la història del Principat, però vostè és de Girona. En quin moment va iniciar el seu contacte amb Andorra i a través de quin context?
-Vaig entrar-hi a través d'un amic meu que ha escrit llibres d'urbanisme a Andorra. El primer que vam fer va ser una exposició que va tenir lloc a la llibreria la Puça l'any 2013. Allà vam presentar una rèplica del Manual Digest feta de marbre. L'any 2014, vaig saber que buscaven un escultor per fer l'ambó de la basílica Nostra Senyora de Meritxell i, gràcies a contactes, vaig poder fer-la jo. A partir 2019, ja vaig buscar algú que em representés. Va ser quan vaig entrar en contacte amb la Laia Maestre, de la galeria Art al Set.

-Recentment, ha inaugurat l'escultura 'Fent camins' a Ordino. Està satisfet amb el resultat?
-Sí. La idea inicial que ens havíem plantejat era pintar un mural en algun lloc d'Andorra, però de seguida vam veure que no perduraria al cap dels anys. A partir d'aquí, vam decidir fer una escultura de ferro.

-Durant la inauguració de l'escultura va parlar molt de la importància d'utilitzar aquest material.
-Andorra es caracteritza pel fet d'usar la fusta i la pedra. Son elements molt nobles. El tercer element en importància seria el ferro. I el fet de posar-lo és una decisió conscient. Crec que era el millor que podíem fer.

-Del Manual Digest, passant pels escuts d'Andorra a l'ambó de Meritxell. De quina obra té més bon record?
-Estic molt orgullós de l'ambó pel lloc que ocupa. Sóc l'autor d'altres peces més petites, com és el cas d'un relleu que representa la llegenda de la creu dels Set Braços, la reproducció d'una clau de la Margineda que vaig fer amb marbre i també unes reproduccions del Manual Digest que vaig crear per a col·leccions privades. En una d'aquestes reproduccions, hi apareix una dona de mitjana edat portant als braços un Manual Digest. Aquesta última m'agrada especialment per la seva ubicació.

-Totes aquestes obres són encàrrecs?
-Jo treballo molt per encàrrec. Sobretot ara el que estem fent és crear projectes que no ens ha demanat ningú. Busquem una ubicació on pugui encaixar algun dels nostres projectes. Llavors el preparem, fem l'esbós, la maqueta, i ho presentem a algú li pugui interessar. Aquesta és la línia de treball.

-El fet de treballar per encàrrec li permet prou marge i llibertat de creació? No sé fins a quin punt estan acotades les directrius que rep.
-En la majoria dels casos tinc molta llibertat. Un d'ells va ser un projecte que vaig fer per l'hotel Llegendes de Girona, que és un edifici on havia viscut Sant Narcís, el patró de la ciutat. Va ser un projecte llarg que va durar 18 anys i que, actualment, té 400 escultures repartides pel seu interior. En aquest cas, em van comentar que volien emplenar l'espai amb peces que representessin el llegendari gironí i, a partir d'aquí, va començar la meva recerca.

-Canvia molt el procés de creació entre els encàrrecs i les obres personals?
-Les idees pròpies són peces que crees des de zero a partir de temes que t'interessen. Això, per exemple, ho estem fent molt últimament a l'hora de recrear personatges històrics. I d'aquesta col·lecció en tenim d'importants com l'economista Germán Bernácer, que va estar vivint a Alacant. Vam tenir l'oportunitat de presentar el seu bust de marbre al Banc d'Espanya. Un altre bust rellevant que he creat ha estat el de Ramon Monegal, quarta generació d'una família de perfumistes.

-Entenc que la dificultat augmenta quan el personatge en qüestió ja ha traspassat.
-Sí. En aquests casos t'has de basar en el poc que tens i l'has d'intentar recrear. En tot cas, amb l'Adriana sempre comencem per fer un estudi fotogràfic. Si el personatge és viu, el gran avantatge és que pot venir cada x dies a l'estudi i ell mateix pot anar fent suggeriments. D'aquí a cent anys, però, ningú sabrà si aquella arruga existeix de veritat o no. Més enllà de la realitat, a la gent li interessa que la imatge sigui idíl·lica. Per això sovint treballem en 'com li agradaria que se'l recordés'. En el cas d'una persona que ja no hi és intentem adaptar-nos a la imatge que ens proposa el familiar.

-Recentment, s'ha especialitzat en la creació de busts i ha interpretat personatges tan coneguts com da Vinci o Dalí. Qui són els seus clients?
-De moment estan exposats Girona i són d'una empresa que es dedica al món de l'art i a la seva comercialització.

-Amb quin dels passos de la creació d'una escultura se sent més còmode o gaudeix més?
-Quan faig allò que veu la gent. Els acabats finals. De la part fotogràfica sempre se n'encarrega l'Adriana. De fet, treballem en equip. Ella s'encarrega de la informació de buscar projectes, i de tots els temes relacionats amb la imatge i el vídeo. El bust de Germán Bernácer, per exemple, ve acompanyat d'un documental d'una hora. A partir d'aquí, començo a fer esbossos a llapis, que també m'agrada molt. La part pitjor, per a mi, és quan poses el bloc de pedra i has de començar a desbastar. És una part molt dura. Però quan ja queda un centímetre de pedra i estàs a punt d'acabar, la textura és més agradable. És on pots deixar la teva marca com a artista a escala d'acabat. A mi m'agrada molt la qualitat dels detalls.

-Tendeix a utilitzar materials nobles en la seva obra com el marbre i el bronze. Està relacionat amb l'aspecte final de l'obra?
-Molt. Jo he treballat amb molts tipus de pedres: granits, pissarres, calcàries... Però una cosa molt important en l'escultura és el contrast final del material amb la llum i l'ombra. I, sovint, si no la pots tenir ben il·luminada, ja és un error. Pel tipus de colors, per la llum que pot absorbir... Podries fer la mateixa escultura amb dos tipus de materials i, mentre una podria ser encantadora, l'altre no ho seria.

-Combina l'escultura amb la pintura. Com conjuga o alterna les dues disciplines?
-Amb pintura estem fent un projecte que es titula Pictures of you. Jo faig servir pintura a l'oli i la tècnica de l'aerografia. Estem fent pintures molt realistes amb aquesta tècnica, per la modernitat que dona. Jo treballo molt amb l'escultura, però, sempre que puc, intento anar avançant amb el tema dels quadres.

-Podríem dir que la seva escultura és més clàssica que contemporània?
-És un estil molt clàssic. És el que m'interessa i, més aviat, podríem dir que és un estil figuratiu realista. Per ser clàssica hauria de ser més d'època. Sí que he fet en algun moment una part d'escultura clàssica antiga, perquè he tingut clients a qui els ha interessat reproduir escultures romanes, etc. Però, de totes maneres, es nota que la peça és actual pel tipus d'acabat que presenta.

-Quin lloc creu que ocupa l'escultura clàssica en l'actualitat?
-S'està obrint pas de manera molt important, sobretot durant els últims 10 anys. Fins ara, l'estil figuratiu, pel tema del classicisme, havia quedat molt abandonat. Ara fa una dècada, però, tant en l'àmbit del dibuix com en l'escultòric, van sorgir una sèrie d'artistes que vam tornar a l'estil figuratiu realista amb visió molt actual. Estic segur que, d'aquí a 50 anys, veurem que això ha marcat una època.

-Voldria afegir alguna cosa?
-En el seu moment no se'n va fer gaire difusió i m'agradaria recordar una subhasta benèfica que es va organitzar per combatre la Covid-19 i on es van subhastar dues obres meves. La gent va respondre molt bé. Ara de cara a aquest any estem preparant una sèrie de projectes. Un d'ells arrencarà al setembre i consistirà en un seguit de xerrades d'art dirigit a les escoles i la universitat on, juntament amb l'Adriana, explicarem l'ofici d'escultor a través d'audiovisuals i les noves tecnologies. Manera crear a partir estudis un ofici i la importància de cada assignatura a l'hora de ser escultor.