Els diners són multifuncionals. I, tanmateix, la funció principal dels diners és la compra de béns i serveis, la qual cosa permet determinar el seu valor de mercat. El poder adquisitiu de la població és un dels principals indicadors del desenvolupament econòmic i social del país. Quin és el poder adquisitiu d’Andorra ara? Com resoldre el problema de l’habitatge? Aquestes i altres preguntes les respon les preguntes d’EL PERIÒDIC Pere Augé, CEO i fundador, Augé Holding Group.

–L’efecte postpandèmia ha generat un increment de preus generalitzat i el fenomen de la inflació ha afectat de forma clara al poder adquisitiu dels ciutadans. El Govern d’Andorra ha hagut de reaccionar davant d’aquest fenomen, i especialment a partir del 2022  es van engegar un seguit d’iniciatives encaminades justament a establir diverses mesures que ajudessin a augmentar el poder adquisitiu dels ciutadans. De què tracten aquestes iniciatives legislatives? Quines mesures pot prendre el Govern andorrà per augmentar el poder adquisitiu dels ciutadans?
–Efectivament, la pandèmia va provocar efectes sense precedents a l’economia mundial. El món es va aturar, les fàbriques van deixar de produir, i un cop recuperada l’activitat, el cost de tornar a engegar motors va encarir els productes i el seu transport, de forma que això es va veure reflectit en un increment dels preus constant i creixent. De fet, l’IPC del 2021 es va tancar amb un increment del 3,3% i encara més evident va ser la inflació al 2022 amb un increment de l’IPC del 7,1%.  Davant d’aquest fenomen, el Govern d’Andorra va incrementar el salari mínim interprofessional mensual fins a 1.157 EUR i encara el va tornar a modificar, especialment per l’efecte guerra Ucraïna/Rússia i l’increment dels carburants, incrementant-lo al maig del 2022 fins als 1.201 EUR. Justament la Llei 17/2022 de 9 de juny de mesures per millorar el poder adquisitiu de les persones per tal de combatre aquest desequilibri entre la inflació i els salaris, va aprovar un increment dels salaris inferiors a 27.130 EUR anuals amb un 3,3% per aquells salaris que no haguessin estat modificats a l’alça durant els darrers dotze mesos o que la modificació no hagués arribat a dir llindar. En el mateix sentit, es van incrementar les pensions en un 3,67%. Igualment, es va aprovar en el mateix text legal un crèdit extraordinari per a fer front a tot un seguit d’ajuts addicionals igualment vinculats al fet de combatre la pèrdua de poder adquisitiu. Cal recordar com es varen implementar mesures per millorar l’accés pels ajuts per estudis, pel consum de combustibles, pel consum de calefacció a l’hivern o establint el transport públic gratuït de forma generalitzada.

–El gener d’aquest any es van prendre mesures addicionals per indexar els salaris al país, si recordo bé...
–Certament, el procés inflacionista a finals d’any va arribar al seu màxim nivell, amb un IPC del 7,1%. Així la Llei 6/2023 de 19 de gener de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments d’habitatge, va acordar, entre altres mesures, la revalorització dels salaris compresos entre el salari mínim i el de 48.000 EUR anuals, fins a un 7,1% pel nivell més baix i disminuint fins a arribar al nivell màxim establert, segons una fórmula matemàtica concreta. En el mateix sentit, les pensions es varen actualitzar amb un 7,1% d’increment. Al marge de dit text legal, val a dir, que el salari mínim interprofessional es va tornar a incrementar fins als 1.286 EUR mensuals. Igualment, com ja s’havia fet en anys anteriors, es va mantenir la fórmula de la pròrroga forçosa per un any dels contractes de lloguer per a aquells que fossin inferiors a 1500 EUR. La Llei 6/2023 reforça encara més aquesta mesura, limitant l’increment del preu del lloguer pels contractes en pròrroga tàcita o forçosa fins a un màxim d’un 5% (tot i el 7,1% de l’IPC) baixant dit límit d’increment fins al 2% pels contractes encara en període de vigència. En general podem dir doncs que el Govern d’Andorra ha reaccionat adequadament davant els efectes de la inflació sobre el poder adquisitiu de les persones, prenent mesures valentes que no a  tots han agradat, especialment per l’obligatorietat derivada del fracàs de la negociació col·lectiva.

–Quin és el poder adquisitiu actual de la població a Andorra i com es pot calcular?
–Com deia, crec que Andorra ha reaccionat molt bé a la dificultat que ha suposat per a la població la inflació i que, per tant, ha ajudat a la població a millorar el seu poder adquisitiu, indubtablement. Si partim del salari mínim interprofessional, veiem que des del 2022 aquest s’ha incrementat un 14% fins als 1.286 EUR, i en aquest moment és el setè més alt en comparació amb països de la UE, pel darrere de Luxemburg (2.387 EUR), Alemanya (1.987 EUR), Bèlgica (1.955 EUR), Països Baixos (1.934 EUR), Irlanda (1.910 EUR) i França (1.709 EUR). Espanya queda per sota amb 1.260 EUR, molt lluny, però del de Suïssa, per exemple, que es troba en els 3.901 EUR. Cal afegir que les dades recents situen el salari mitjà total a Andorra en 2.360 EUR, mentre el salari medià o el que diríem el més freqüent estava fa poc en uns 1.870 EUR mensuals, la qual cosa ens permet mesurar quin és el potencial poder adquisitiu mig de la nostra població, que ha d’anar a comprar al supermercat i pagar un preu pel lloguer del seu habitatge. Hem vist les mesures preses per a frenar els efectes inflacionistes en l’habitatge. Però a Andorra s’ha produït un doble fenomen. Els nous residents són els que estan fent pujar el preu de l’habitatge de més alta gamma...  El veritable problema no és la inversió estrangera. Andorra ha de tenir habitatge prèmium com qualsevol país del món. Aquestes persones generen despeses en altres sectors, per tant, és positiu per a l’economia del país. Seria absurd castigar a l’inversor exterior i demonitzar-lo com a causant de tots els mals de la societat, especialment si parlem d’habitatge. Les tensions principals venen motivades essencialment per la manca d’oferta i l’excés de demanda d’habitatge a un preu assequible. 

–Què vol dir un preu assequible? 
–Per a mi és més adequat dir assumible, perquè no tothom, malgrat els ajuts, hi pot arribar. Realment el problema de l’habitatge a Andorra ve de més lluny. Històricament, els diferents Governs no han fet una política activa d’accés a l’habitatge a un preu assequible o assumible, i la pandèmia i el fenomen inflacionista, ho han acabat d’agreujar fins al punt en què el Govern actual s’ha vist forçat a reaccionar d’aquí que ara si s’estigui començant a implementar una política activa en la generació de nous habitatges a preu assequible. Respecte a la inversió exterior, cal recordar com estava l’economia del país el 2011, en mig d’una crisi mundial i d’una altra d’interna per l’esgotament del model econòmic tradicional. L’obertura econòmica i la liberalització de les inversions exteriors en pro de la diversificació econòmica era l’única solució i així s’ha demostrat al cap dels anys, que ens han permès recuperar-nos a un bon ritme, fins i tot, millor que el d’altres països del nostre entorn.

–Això vol dir que sense inversions estrangeres avui dia el país encara estaria en recessió?
–La inversió estrangera representa aproximadament un 18% del PIB d’Andorra. Sense la generació de riquesa que ha suposat la inversió exterior, el nostre país no estaria creixent com ho fa i amb el bon ritme que diuen les estadístiques. No podem negar, però, el desequilibri entre l’efecte d’aquesta inversió exterior i la manca d’oferta d’habitatge a preu assequible, quina concepció com a producte, hauria de començar a motivar al sector de la construcció i de la promoció immobiliària del país i no com fins ara, que tot es deixa a veure què fa el sector públic, que òbviament, per més que faci mai serà.

–Com veu la solució al problema de l’habitatge?
–M’he pronunciat al respecte en diverses ocasions i només veig una solució: la col·laboració real i efectiva dels sectors públic i el privat. Junt amb l’estratègia de comprar edificis a privats per part de Govern i convertir-los en habitatge de lloguer a preu assequible, entenc que hi hauria d’haver una estratègia global de país, on cobressin protagonisme les set parròquies, mesurant les necessitats reals respectives i cedint terrenys a cost zero perquè promotores privades, amb les més sofisticades tecnologies de la construcció prefabricada i amb la sostenibilitat derivada del neurourbanisme, construïssin més barat i amb més qualitat en menys temps, aconseguint habitatges en llocs privilegiats, autèntiques unitats de vida. En definitiva, una experiència «Smart country» que ens permetés llençar un missatge al món d’optimisme per a la solució de la qüestió de l’habitatge i esdevenir una referència en un tema de màxima preocupació social a escala mundial. 

–Quins països mostren el poder adquisitiu més alt d’Europa i per què? 
–Abans hem pogut veure com el salari mínim interprofessional d’Andorra era el 7è més alt de la zona euro. També hem vist que estava lluny del més alt d’Europa, fora de la zona euro que era el de Suïssa. Altrament, cal també fixar-se en la renta per càpita. Segons el Banc Mundial al 2021, la renta o PIB per càpita d’Andorra era de 42.137 USD, més alt que el d’Espanya 30.103 USD i més baix que el de França 43.659 USD. Addicionalment,  Portugal  24.657 USD, Irlanda 100.172 USD, Suïssa 91.991 USD, Luxemburg 133.590 USD,   Països Baixos 57.767 USD, Mònaco 234.315 USD, San Marino 45.320 USD. Liechtenstein 157.755 USD. En general, veiem que o bé es tracta de països molt industrialitzats i que, per tant, exporten molt, o bé països amb un determinat valor afegit estratègic o que acumulen rendes obtingudes fora i dins del territori i que en comparació amb una baixa població la mitjana de renda és molt alta. Andorra probablement s’hauria d’alinear més en el grup de petits països amb molt valor afegit i aquí, encara estem lluny de Liechtenstein, Mònaco i fins i tot San Marino, sense oblidar països més grans com Irlanda o Luxemburg, però en els que ens podríem emmirallar quant a estratègia de creixement futura. Aquesta és una tasca que els correspon als responsables de la projecció internacional futura del país i que han de continuar reforçant la promoció de la Marca Andorra, dotant de visibilitat internacional a tots els avenços que internament es decideixin implementar en els anys vinents. Reivindico doncs una marca país potent per a continuar creixent com Andorra es mereix!