Stay Homas és un grup musical català que va sorgir arran del confinament, ja que tots tres són músics i compartien pis al barri de l’Eixample de Barcelona. Els integrants d’aquest grup són Klaus Stroink, Guillem Boltó i Rai Benet. Avui actuen a la festa major d’Encamp i és el primer cop que venen junts al país. Des d’EL PERIÒDIC hem entrevistat a Rai Benet en representació d’Stay Homas per a fer un repàs de la seva trajectòria. 

–Stay Homas va néixer fa tres anys durant el confinament. Com recorda els inicis del grup?
–Va ser una època molt especial. Al principi de tot nosaltres no sabíem ni que estàvem fent un grup, ni que això acabaria sent una cosa més seriosa. Simplement, estàvem passant l’estona i fent unes ‘risas’ entre amics. De sobte, se’ns va girar feina, però jo ho recordo molt divertit i emocionant. 

–Com s’inspiren per a fer les lletres de les cançons? Quin ritual segueixen?
–Depèn molt de la cançó, però normalment escrivim sobre coses que ens han passat o sobre situacions molt properes que hem viscut. Tampoc ens inventem grans històries, tot són vivències personals. La majoria de les vegades ho fem tot entre els tres, emulant una mica quan vivíem plegats que estàvem tot el dia junts i component a la terrassa. 

–La cançó ‘Ho Tornaria A Fer’ podria ser un repàs del seu inici? Què significa per a vostè?
–És una cançó que pràcticament no puc escoltar perquè ploro segur. Però és molt ‘guai’ perquè teníem una mica la necessitat que se’ns entengués perquè per molt divertit que hagi sigut tot té les seves merdes. Ha estat un camí molt gratificant, però també molt dur que ens ha comportat moltes coses. Ja no som aquell grup d’amics que sortíem sempre de festa i es passen tot el dia junts, ara som companys de feina que estem parlant de feina a totes hores i on hi ha moltes coses a fer. És una feina molt absorbent i teníem ganes de sincerar-nos. El late motiv de la cançó és que totes aquestes coses les tornaríem a fer perquè és un viatge molt xulo i molt intens. 

–Fa menys d’una setmana va sortir ‘La Platja’, una cançó que han fet conjuntament amb ‘The Tyets’, un grup que últimament també està tenint molt èxit. Com va sorgir la col·laboració?
–És de les primeres cançons que vam fer del disc. Fa un any, nosaltres estàvem a la platja amb la guitarra i se’ns va ocórrer aquest tipus de cançó més tropical i ells ens encaixaven a la perfecció. Els tres vam dir «això és molt The Tyets, molaria moltíssim que estiguessin ells» i els ho vam proposar, ens va dir que sí i vam quedar. Aquesta cançó la volíem treure l’estiu passat, però no ens va donar temps i vam decidir deixar-ho per a l’estiu següent.

–Avui actuen a la Festa Major d’Encamp i celebraran la revetlla de Sant Joan fent el que més els agrada. Quina sensació té cada vegada que fa un concert?
–Depèn del concert, però generalment és el meu lloc en el món. Per exemple, fent el disc vam estar des de novembre fins al març sense sortir de l’estudi, completament tancats. A l’hivern no faig res més que estudi-casa i estàs una mica en aquesta bombolla. I de sobte, veure com la gent respon a tot aquest esforç és emocionant i gratificant perquè tu li has dedicat moltes hores. Llavors, arribar al concert i veure com la gent ho canta i s’emociona, és una sensació que jo tinc associada a això. Per a mi és el que dona sentit a tot l’esforç i els mals moments que pots passar durant el procés de creació. 

–Fa un mes i mig es va publicar el seu últim disc ‘Homas’. Com el definiria?
–És un disc amb el qual hem tingut molt més temps per a fer, li hem dedicat un any, un fet que no havia passat mai. L’anterior disc, ‘Agua’ li vam dedicar dos mesos i la diferència és substancial. Inevitablement, ha sigut un disc més personal perquè hi ha hagut més reflexió i estem molt contents. També és veritat que en ser una mica més personal, és més introspectiu i no tan ‘happy’ com els altres, tot i que continua sent eclèctic.

–Amb la pandèmia cadascú estava a casa seva sense poder sortir. Com era el procés de fer les col·laboracions amb altres artistes?
–Ens escrivia molta gent per a col·laborar i nosaltres teníem una llista que anàvem ratllant a les persones a mesura que fèiem la cançó amb ells. El procés era el següent: Primer nosaltres composàvem la cançó, al matí gravàvem un àudio bastant ‘cutre’ amb el mòbil i després li enviàvem a l’artista o grup en qüestió. Els dèiem que s’havien de gravar sobre d’aquest àudio, però de manera que només se’ls sentís la veu. Un cop ho tenien ens feien arribar la gravació i nosaltres després gravàvem a sobre. En general, era tot bastant ‘cutre’ i complicat, però és la manera més fàcil que vam trobar. 

–Són un grup que van tenir un ‘boom’ d’audiència. Un cop va començar el desconfinament i es podia tornar a la normalitat, els va xocar el fet que la gent els parés pel carrer?
–Sí, va ser estrany perquè tu no ho sabies perquès estaves tancat a casa, i de sobte, t’havia canviat la vida. Recordo el primer dia que estàvem fent una cervesa, asseguts en un banc de la plaça de la Vila del barri de Gràcia de Barcelona i de sobte, es va formar una cua de persones que es volien fer una fotografia amb mi. En aquell moment, vaig pensar «si no he sortit de casa, com ha passat això?». Jo soc el menys famós dels tres i aquesta situació va ser xocant i va ser una cosa a la qual ens vam haver d’anar acostumant. 

–Durant el confinament, presentaven les seves cançons a través d’un ‘reel’ a Instagram, una cosa que continuen fent. Consideren que la gent associa Stay Homas amb aquest tipus de ‘reels’?
–No ho sé perquè també hem jugat d’altres maneres. Sí que és veritat que al principi teníem això perquè no teníem accés a un estudi i només podíem penjar els vídeos. En el moment en què vam tenir-hi accés, el tema dels vídeos va quedar en un segon pla. Amb aquest segon disc ho hem volgut fer al revés, primer gravar les cançons del disc a l’estudi i després una vegada publicat, penjar les versions acústiques gravades a la terrassa. No sé com ho jugarem, però és molt divertit poder fer les dues coses. També se’ns fa estrany fer espòilers i que abans que es publiqui el disc, la gent ja hagi escoltat totes les cançons. Però, jo crec que anirem trobant les maneres. 

–Tots tres formaven o formen part d’altres grups de música, va ser fàcil compaginar-ho? En el seu cas estava amb Buhos i Nil Moliner, no?
–Va ser molt difícil compaginar-ho des del principi. El primer bolo que ens va sortir, encara estàvem confinats i en principi fèiem un concert a la sala Apolo de Barcelona i em coincidia amb un concert del Nil Moliner. Quan es va anunciar el d’Stay Homas, jo estava molt feliç i el mànager del Nil em va trucar per a dir-me que tenia un concert amb ell aquell mateix dia. Tot va ser bastant difícil, però per sort la resta de bandes (Buhos, Nil Moliner i Doctor Prats) ens ho va posar super fàcil. En Nil, per exemple, ens va demanar que si havíem de fer molts concerts i moltes coses, que potser féssim un pas enrere perquè les altres bandes mereixen una persona que pugui estar al peu del canó i no ‘liada’ amb altres coses. Amb Buhos, tant el Klaus com jo, sí que vam continuar perquè en ser tots els concerts per Catalunya era més senzill. Però, sí que va arribar el moment en què és impossible de gestionar perquè jo estic treballant 24 hores en el projecte d’Stay Homas. Mai havíem liderat un projecte i veus que comporta molta feina i no tens temps per complir amb les altres obligacions. Al final, amb Buhos, vam acabar fent un pas enrere. 

–De totes les col·laboracions que han fet al llarg d’aquests tres anys, quina és la més especial per a vostè? I de cançó?
–N’hi ha moltíssimes i molt ‘guais’, cadascuna en el seu moment. Però, jo crec que la més forta és ‘Es Por Ti’ la col·laboració amb Rubén Blades. És una persona amb la qual nosaltres havíem estudiat a la universitat, és una llegenda de la música llatina i poder tenir una relació i una cançó amb ell és molt fort, és una persona que té Grammys. Com a músic és un mite que mai a la vida haguéssim pensat que podríem assolir i és per això que és la més especial. I respecte a la cançó pel ‘mood’ en el qual em trobo ara i per la vida, estic amb ‘Ho Tornaria A Fer’.

–En algun moment han necessitat ajuda psicològica per a gestionar millor tot el ‘boom’ que van generar?
–Sí, jo crec que era una de les coses que teníem clares, una vegada vam veure tota l’embargadura que havia agafat la situació. És molt estrany, perquè hi ha molta llum i molta ombra, llavors és molt fàcil tenir molts problemes d’ego, que se’t pugi al cap o expectatives. També el tema de complir amb les expectatives que les persones tenen de tu, de sobte hi ha com molta pressió. Havíem passat tantes coses en tan poc temps que no les hauríem pogut gestionar sense ajuda. 

–Tenen previst fer gira internacional?
–Sí, sempre ho tenim previst tot. Després una altra cosa és que es pugui perquè logísticament és molt complicat, som un equip molt gran de 18 persones. Segur que alguna cosa farem perquè ja hi ha algunes reserves a alguns llocs, però no m’agradaria confirmar-ho perquè no està segur del tot. Però jo,  hi confio.

–Quan acaba un projecte en comencen un altre. Tenen alguna cosa en ment?
– Acabem de treure ‘La Platja’ fa quatre dies i jo crec que ara toca centrar-nos en la gira. Segur que farem coses perquè ens encanta fer-les. Però, ha sigut un disc dur i intens i ara és moment de gaudir i recollir els fruits. Però segur que alguna cosa farem.