Marcos Sanza és un atleta y massatgista nascut a Fuentespina (Burgos, Espanya), que actualment resideix a Andorra. Per la seva professió ja es pot intuir que és un gran amant de l’esport, com també ho és de la natura. És una persona tranquil·la, senzilla i alegre, tot i que també és molt actiu i sempre està disposat a ajudar als altres. 
 
–Com va iniciar la seva carrera esportiva?
–La meva carrera esportiva va començar quan em vaig apuntar al Club de Atletismo Incesa-Aranda amb 16 anys coincidint amb un grup maravellós amb què tinc encara una gran relació. 

–Com és la seva rutina d’entrenament?
–La meva rutina d’entrenament es basa en l’equilibri entre les diferents qualitats físiques, els mètodes de recuperació, la nutrició, el descans i l’estat psicològic. 
Si un falla empitjoren els altres. No tinc cap hora determinada per entrenar, ho faig quan no tinc pacients a la consulta. Per tant, cada dia l’entrenament és a una hora diferent. 

–Quin és el millor record que guarda de la seva carrera esportiva?
–El millor record de la meva carrera esportiva van ser el començaments. Aquells primers anys en que crees un grup d’amics i la diversió estava garantida, els viatges amb autobús, els berenars dels divendres a l’hort de l’entrenador.  També recordo amb molta estima les competicions de cros amb tot l’equip junts, el fred que feia a les pistes d’atletisme on inclús se’ns quedaven els cabells gelats, etc. Aquella època va ser meravellosa, sobretot perquè eren els inicis.

–Com compagina la seva trajectòria esportiva amb el seu negoci de massatge esportiu? 
–Compaginar l’esport amb la consulta em suposa tenir un temps mes limitat per als entrenaments, per això sempre m’adapto al temps que tinc disponible. 
Soc autònom i això suposa estar molt centrat en la feina, el que em limita el temps per a poder entrenar com m’agradaria.

–Quins reptes té pel futur?
– Els meus reptes sempre han estat seguir millorant com a persona i com a esportista. Vull millorar molts aspectes de la meva vida, que això és quelcom que sempre es pot aconseguir. També tinc previst continuar corrent i fer-ho al millor nivell possible i durant tota la meva vida.

–Què els diria als joves perquè s’endinsesin en el món maratonià?
–Als joves els diria les que per a mi són les paraules màgiques: CONSTÀNCIA, TEMPS, COMPROMÍS, SACRIFICI I PACIÈNCIA.  Han de començar des de baix, sense saltar-se etapes, anar aprenent mica en mica i sense pressa. Les presses mai són bones i, de fet, són el pitjor enemic que poden tenir. I sobretot han de confiar i fer cas dels entrenadors, que ja tenen una gran experiència, s’han de deixar guiar.