El César Rivero és un emprenedor, inversor, una persona il·lusionada del món dels negocis, un gran amic i un vividor. De nacionalitat espanyola i resident a Madrid, busca noves oportunitats de negoci arreu del món, també a Andorra.
Les tres paraules que més el defineixen, dites per ell mateix, són il·lusionat, constant i positiu.

–Ja fa uns anys que va començar al món de l’emprenedoria. Com va iniciar la seva trajectòria professional?
–De jove ja vaig començar fent tatuatges a domicili però als 18 anys la meva mare em va fer fora de casa i vaig anar a viure a casa de la meva germana a Madrid. Em van contractar al Pans&Company, un restaurant de fast food, hi vaig treballar durant un any, però no m’agradava, era una feina molt precària i cobrava només tres euros l’hora. 
En aquell moment vaig començar un llibre d’autoajuda, centrat en finances i em vaig començar a aficionar a autors com Robert Kiyosaki, Donald Trump, Napoleon Hill, llibres que t’inciten a emprendre, a sortir de la idea preestablerta d’estudiar, treballar i jubilar-se. Vaig veure en l’emprenedoria una alternativa.
La via més senzilla que vaig trobar van ser les vendes. Vaig tenir vàries feines i vaig acabar a una immobiliària. Estant allà, un dia va aparèixer un inversor que buscava propietats per reformar i vendre, i vam decidir associar-nos amb ell. El negoci consistia en el fet que nosaltres li buscàvem la propietat, ell la reformava i, quan nosaltres la veníem, ens quedàvem una comissió de la venda.
Així va començar el nostre model de negoci i, el 2018, vam decidir muntar-nos el negoci pel nostre compte, vam llogar una oficina i ens vam posar en marxa. Aquell mateix any vam fer entre 20 i 25 operacions amb aquest inversor, però vam començar a captar-ne d’altres. Nosaltres no érem un fons on ens donaven els diners sinó que si una persona volia comprar, reformar i vendre un habitatge, nosaltres li dèiem com fer-ho. Aconseguíem proveïdors per la reforma i, a més, veníem les propietats. Era un servei 360 graus de reforma i venda.

–Quantes empreses té avui en dia? I, a què es dedica cadascuna d’elles?
–Ara com ara m’he quedat amb els negocis que més rendibles estan sent i els que més previsió de futur tenen. Una d’elles és Viflip,  l’evolució del flipping house, reformem per vendre, però en aquest cas sense comprar. El model de negoci es basa en l’associació amb el propietari que vol vendre, i, com que la casa no està en un estat òptim, el mercat en devalua el preu. Nosaltres invertim en la reforma. El propietari no ha d’invertir diners ni temps. El nostre equip arriba, reforma la casa, la ven, generant fins a un 35% de revalorització, i de l’excedent que s’ha generat, el 50% se’l queda el propietari, i el 50% ens el quedem nosaltres. És un model que ha aconseguit que el propietari pugui vendre la seva casa per més diners. Actualment, estem a Madrid, Màlaga i València, i ens estem expandint a diferents ciutats amb un model de franquícia.
Després tenim Liberfy, una gestoria online, especialitzada en negocis immobiliaris, i negocis digitals. Se centra en negocis poc coneguts com el flipping house, rent to rent, gent que ven vídeos, etc. En només un any vam obtenir mil clients.
Per tant, tenim Liberfy, Viflip per propietaris que volen vendre, però no malvendre, i Inversores que és una escola de formació. Fa temps vam començar a gravar i documentar tot el que fèiem. La gent em començava a demanar assessories i va ser llavors quan vaig decidir fer una formació.

–Què té de diferent la seva formació d’altres cursos?
–Ensenyo a entrar al sector sense diners, amb mètodes com el flipping house. Amb això pots arribar a guanyar entre 15.000 i 30.000 euros en pocs mesos i, a més, sense inversió prèvia. A la gent l’atrau veure la vida que jo havia viscut i com m’ha canviat gràcies a aquests negocis, i veuen que jo puc aportar coses que no poden donar-los altres tipus d’inversors.

–Quants alumnes han passat per l’escola de formació?
–Fins ara hem tingut uns 12.000 alumnes. És una cosa que no m’esperava quan vaig començar. Per mi també és una manera de diversificar el negoci. Després d’haver format a tantes persones, hi ha gent molt satisfeta i altres que no tant. Jo sóc sincer i sempre dic que el negoci pot funcionar o no, no puc controlar-ho tot, també depèn de la persona i com treballi i es mogui en acabar la formació. Cada persona és ella i les seves circumstàncies, jo em vaig haver d’espavilar.

–Parlant d’aquestes circumstàncies, com es passa del res al tot?
–A poc a poc, amb esforç i treballant dia a dia. I, sobretot, entenent que mai has acabat i que mai deixes d’aprendre i que per molt bé que et vagi sempre et queda molt per fer. Jo sempre penso que sóc un aprenent i he de continuar treballant. Tot i que he passat moments en què no tenia res, sempre he pensat que el que tenia era el que em mereixia. Quan no tenia res no estava fent res per tenir alguna cosa, i quan vaig començar a guanyar-me bé la vida també ho mereixia per l’esforç.

–Té vàries empreses, com aconsegueix gestionar-les?
–He dividit les empreses en departaments: màrqueting, finances, recursos humans, operacions i vendes. Cada empresa té un líder per cada departament i hi ha executors que són els empleats. I, a més, cada una de les empreses té un director que és el que capitaneja el vaixell. Jo estava al capdavant d’’Inversores’ però ara ja hi ha una altra persona. Ara sóc el comunicador, el que està a xarxes socials, obre noves línies de negoci, fa les entrevistes, és a dir, la cara visible i relacions públiques de l’empresa. M’he enfocat molt en el màrqueting que és el que sempre havia volgut estudiar a la universitat i no vaig poder.

–Una de les seves empreses es dedica al Rent to Rent, per què aquest sistema és la revolució del sector immobiliari?
–Quan descobreixes que pots tenir rendes d’entre 700 i 1.500 euros al mes gestionant l’explotació d’un habitatge amb un contracte i una inversió d’entre 15 i 30.000 euros, t’adones que és un bon negoci. La trampa està en la dificultat que és convertir aquest negoci en legal. És molt fàcil llogar com a habitatge i rellogar, però això no és rent to rent. El negoci consisteix a anar a un propietari en nom de la teva empresa i vendre-li els serveis de gestió i explotació de la seva propietat. Jo com a empresa et pago la renda més IVA menys IRPF. El contracte és d’explotació. Si no ho fas així no és legal. El problema és que és difícil que els propietaris et deixin. Es pot aconseguir però no és gens fàcil. Als nostres alumnes els ensenyem a donar confiança als propietaris i com fer-ho de forma legal.

–Havent arribat on ha arribat, com aconsegueix mantenir el rumb i la motivació?
–No ho assoleix ningú. La motivació i estar sempre bé és impossible. Els missatges que diuen que sempre has d’estar bé i ser positiu no funcionen. Hi ha dies que et ve molt de gust treballar pels projectes que tens, però altres dies no tens ganes de res.
Jo em vull retirar amb els suficients diners per poder viatjar i fer el que vulgui. Ara com ara podria fer-ho, però no he fet tot el que vull fer. Tinc una data, als 35 anys m’agradaria jubilar-me, ara en tinc 28. Seria una jubilació entre cometes perquè el que vull és baixar el ritme. Estar motivat i enfocat sempre és molt difícil.

–Què és el que més l’atrau d’Andorra i què planteja fer aquí?
–Jo arribo aquí perquè la meva parella viu aquí. La vaig conèixer quan vaig pujar a esquiar, em vaig enamorar d’ella i una mica del lloc.
Hi ha molts emprenedors espanyols que marxen d’allà per la pressió fiscal i també mediàtica, i venen a països com Andorra. Jo segueixo a Espanya, però estic mirant de fer projectes aquí. A Mèxic tenim una propietat per fer lloguer turístic, n’estic comprant una altra a Texas, i vull fer alguna cosa similar aquí a Andorra. Busco un terreny per construir viles de luxe per llogar-les.

–Què és per a vostè l’èxit? I la felicitat?
–És poder fer el que m’agrada, poder escollir on estic, què faig i amb qui. I també poder portar la vida que vull portar.
La felicitat va acompanyada de l’èxit. Capacitat d’elecció, llibertat, despertar-me i decidir si vaig o no a l’oficina, anar a la muntanya, etc. Els moments en el que decideixes prioritzar-te ajuden molt en la felicitat d’un mateix.

–Com és el seu dia a dia?
–Són molt diferents. Tinc reunions, vaig a parlar amb els directors que són els que em reporten, passo per les oficines, vaig a gravar les reformes de les cases, etc.

–Quin és el secret de César Rivero?
–Ser molt constant i perseverant. Quan tinc alguna cosa al cap no paro fins que ho aconsegueixo. Sempre veig el got mig ple. Sóc poc realista, però ser així m’ha ajudat perquè tot i que les coses no m’anaven bé, sempre havia pensat que faria alguna cosa i que acabaria generant milions d’euros i, tot i que no m’esperava tot el que he assolit, sí que tenia clar que arribaria lluny. H