Criat al Cap del Carrer de la capital, aquest professional amb una carrera de 34 anys al sector turístic, format amb estudis universitaris a Barcelona, continua treballant per mostrar la cara agradable del país. Com a vicepresident de l’Associació de Guies Turístics, lluita per dignificar la professió i, a través dels seus articles d’opinió en aquest diari, fer-nos reflexionar sobre «els disbarats que els poders fàctics estan duent a terme des de fa temps».

–Com veu el turisme a Andorra actualment? 
–Andorra té una ubicació privilegiada, neix com a destinació turística per qui vol gaudir de la natura d’alta muntanya gràcies a l’esclat de sensacions que els ofereix en qualsevol època de l’any, unida a l’exotisme que presenta un país amb especificats fiscals, culturals i comercials. La inèrcia d’aquesta indústria ha seguit un camí erroni en nom del creixement i de l’enriquiment privat que ha derivat en un turisme massificat difícilment controlable. A finals del segle XX no havíem d’anar a buscar els turistes, érem un lloc amb ganxo que atreia fàcilment. Actualment, estem obligats a destinar diners públics en campanyes publicitàries per omplir places d’allotjament turístic buides, estacions d’esquí sobredimensionades, restaurants excessius, botigues reiterades, magatzems comercials gegants i parcs d’activitats prescindibles.  

–Quines creu que són les accions que caldria aplicar per millorar el sector? 
–No és possible millorar un sector que s’ha gestionat sense planificació ni objectius sostenibles. S’han prioritzat els diners ràpids en una situació econòmica global favorable i en un marc legal privilegiat que s’han esvaït. Ara ja hem fet tard.

–Avui dia, es guanya bé la vida amb aquesta professió? 
–Una activitat professional amb alta estacionalitat, demanda relativa, sense marc legal que la reguli i en un sector vulnerable mai garantirà uns alts ingressos ni una constància. Els que ens hi dediquem ho fem sobretot per passió en complement amb altres feines o activitats professionals.

–Quin és el lloc amb més encant del país? 
–Disposem d’un patrimoni artístic romànic envejable, que desperta molt d’interès. Qui el visita queda bocabadat quan els explico en detall les pedres i pintures que reflecteixen com era la societat medieval. Qualsevol església o capella em brinda una imatge captivadora. 

–L’oferta gastronòmica també és de nivell? 
–La varietat gastronòmica va adquirint pas a pas més fama internacional. Tenim grans professionals que elaboren vins, carns, formatges, embotits, cerveses i ingredients exquisits que alguns xefs saben combinar amb brillantor als fogons dels restaurants.

–Li agradaria entrar en política? 
–Si és per canviar coses, sí. Si ha de ser per ‘xuclar de la mamella de l’estat’, no em motiva.

–Pot dir-nos un desig per al futur? 
–Permeteu-me uns consells en lloc d’un desig: modèstia, prudència i mesura. Som un estat, sí, però un microestat.