Max Capdevila Cantón és membre de la grada d’animació de l’FC Andorra: l’Squadra Carlemany. Apassionat del futbol des de petit, als 13 anys va descobrir un altre aspecte lligat a aquest món que el va captivar. Hi ha multitud de formes de viure un partit, però sense cap mena de dubte, les persones que més es deixen l’ànima, i sobretot la veu, són les que avui dia es poden veure, per exemple, al Gol Nord de l’Estadi Nacional.

 
–D’on li ve aquesta passió per les grades d’animació?
–Vaig començar a interessar-me quan tenia 13 o 14 anys. Per internet veia vídeos de grades d’animació d’arreu del món: Espanya, França, Alemanya, d’arreu d’Europa, i sobretot de Sud-amèrica. En aquest darrer cas, allò és un altre món, una altra mentalitat. Una forma de vida en la qual el futbol ocupa l’esglaó més alt.

–Què té aquesta activitat que l’enganxa?
–No sabria molt bé com explicar-ho. Inverteixo el meu temps, que podria dedicar a qualsevol altra cosa, a animar al meu equip. Sortir dels estadis sense veu, començant amb la prèvia, cantant, cridant, animant... És una cosa que no es pot compensar amb cap altra.

–Executen  una tasca complicada pel que fa a la cultura del país.
–Cert. A Andorra la gent sempre ha optat per veure l’espectacle i no formar-hi part. Des de l’Squadra ho veiem diferent, perquè volem formar part d’aquest espectacle, ja sigui amb efectes visuals, aplaudint, cantant, etc. 

–Creu que és possible capgirar aquesta cultura o mentalitat de país?
–Vull pensar que sí. Si seguim fent la feina com l’estem fent fins ara, finalment la gent veurà que hi ha moltes maneres de viure un partit de futbol. De vegades anem a la Tribuna per engrescar la gent, que puguin conèixer les cançons, els càntics, i a poc a poc van sumant-se més i més.

–Amb quin moment es quedaria dels últims anys?
–Hi ha hagut molts, i de ben especials, però si hagués d’escollir diria que la vegada que vam anar a l’Estadi Johan Cruyff, amb un Barça B-FC Andorra. És el desplaçament on més gent he vist, i allà vam manar nosaltres. Els que més cridaven, els que més animaven, com si fos casa nostra.

–Quina relació té l’Squadra Carlemany amb l’FC Andorra?
–Tenim un vincle molt especial amb el club, ens ha tractat molt bé i som una gran família. L’un no pot funcionar sense l’altre. Quan vaig entrar a l’Squadra recordo que érem unes 13 persones, i ara som més de 80.

–Amb què somia Max Capdevila?
–Somio amb una grada d’animació que pugui competir i superar a les que es veuen en altres estadis. Que siguem tots un, que ens quedem afònics quan s’acaba un partit i que siguem una gran família. És possible, i la nostra motivació és veure com a poc a poc anem omplint més i més lloc. 

L’afició esdevé una part fonamental per l’equip quan més alta és una categoria.