Les representacions d’Els Pastorets comencen avui en un nou escenari, la sala Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. El personatge de la Farigola l’interpreta Paula González, de només 16 anys, que està cursant el batxillerat musical a Barcelona. Des del nen Jesús fins a Farigola, ha passat per tots els personatges de l’obra.
 
–Està nerviosa per l’estrena?
–Sempre hi ha una mica de nervis, sobretot a la primera funció. A més, enguany faig un paper protagonista i tinc més responsabilitat en les frases.

–Els canalitza bé quan surt a l’escenari?
–Normalment sí, però ajuda que la resta de companys també estiguin nerviosos, entre tots ens calmem.

–Han anat bé els assajos?
–Quan es va cremar el teatre de Sant Julià va ser una mica desmotivant, perquè no sabíem on faríem la representació. En el trasllat a Escaldes-Engordany, fins a última hora no hem pogut assajar amb tota l’escenografia.

–Què tal és el nou escenari escaldenc?
–Molt bé, gran i poden venir-nos a veure moltes persones. No és com a casa, però ens han deixat un lloc que està bé, estem contents.

–La Farigola és un personatge agraït?
–Sí, m’agrada molt, és divertit. Puc jugar com una nena petita, però no és tan petita, perquè s’ha començat a fer gran i s’està començant a adonar de les coses. És divertit, té gana i por.

–Se sent representada?
–Sí, a mi també m’encanta menjar. Ha estat fàcil perquè ho he representat molts anys, però també un repte, ja que he hagut de fer un personatge molt interpretat. Cadascú aporta una mica de la seva part al personatge i amb les directores l’hem treballat.

–Com que estudia música i l’obra és cantada, això li suposa un estímul?
–Els musicals m’agraden molt i cantar també. Ara bé, suposa una dificultat, perquè no és el mateix dir les frases que cantar-les, però el resultat final queda millor perquè es nota que està més ben treballat.

–Què li agrada més, cantar o tocar un instrument?
–Al batxillerat faig violoncel, el meu instrument, i formo part del cor. M’agraden les dues coses, cantar i tocar un instrument.

–Els Pastorets és una obra tradicional. Com s’engresca la gent jove?
–En el meu cas, em ve d’una tradició familiar, perquè tots havien fet Els Pastorets. El que motiva la gent jove és compartir moments fent teatre. Quan comparteixes escenari amb gent que fa molts anys que ho fa, es crea una família, i això et fa tornar cada any.

–Creu que aconseguirà dedicar-se a la música?
–Crec que sí, perquè al final és la meva passió i lluitaré per fer-ho possible. A més, la meva mare és pianista, ha estat un exemple per mi i sempre m’ha motivat per continuar aquest camí que és tan bonic.