Ja fa dos anys que patrulla els carrers, però no va ser fins dijous passat que va ser nomenada agent de Policia, juntament amb els seus 10 companys de la promoció 55, tots ells homes. Amb 28 anys i nascuda a Andorra, ha estudiat disseny audiovisual i màrqueting digital.
 
–Com va anar l’acte de jurament?
–Molt bé. Tenia moltes ganes de gaudir del dia amb la família. Després de dos anys, és el final d’una etapa de formació i poder celebrar que finalment som policies.

–En ser d’aquí, fa de Policia al carrer i es deu trobar gent propera constantment.
–Sí, això li passa a tothom que ha nascut aquí. A mi m’agrada, tot i que és cert que hi ha gent que fa temps que no veus i se sorprenen quan et veuen amb l’uniforme, perquè no m’hi ubiquen, però la proximitat amb la gent és part de la meva feina. I si els coneixes, és més fàcil.

–Però vostè és l’autoritat i ha de fer complir les normes. La confiança ho complica?
–Una cosa no treu l’altra. La part de proximitat està bé, però si la persona ha comès una infracció, per això som policies. Quan fan alguna cosa malament, tothom n’és conscient.

–La gent ho sol acceptar esportivament?
–Al servei de seguretat ciutadana, de moment sí. S’ha d’argumentar, però la gent ho sap i no s’ho prenen malament.

–N’hi ha que insulten els agents.
–És una minoria. Hi ha gent que té aquesta actitud, no els canviarem, perquè podem fer complir la llei, però no educar les persones.

–Per què es va fer policia?
–Des de petita, era una professió que m’havia cridat sempre l’atenció, perquè quan hi ha un problema els policies estan al costat del ciutadà. Primer vaig treballar del que havia estudiat. Després, com que ho tenia idealitzat, tenia por que un cop allà no m’agradés. Però de moment no és així i que duri.

–Segur que haurà escoltat el comentari que els policies són els que no han estudiat.
–L’he escoltat, però no és així. Hi entra gent més formada i espero que, d’ara endavant, continuï sent així, perquè és un cos que ha d’evolucionar i ho està fent. Als departaments especialitzats cal que hi hagi gent formada.

–Com creuen que els percep el ciutadà?
–A mi m’agrada pensar que la gent no ens té por, perquè no som una figura que hagi de provocar por, al contrari. S’ha de desmentir, la Policia està per ajudar.

–Ha patit alguna dificultat per ser dona?
–No. De fet, soc un company més per a tots els meus companys. Com a noia, estic molt integrada, mai he patit cap situació estranya. De vegades, fins i tot, els hi he de parar els peus i alertar-los que estic allà davant [riu].

–Té ambició dins del cos?
–Fent patrulles estic molt a gust perquè és la base de la Policia. S’ha d’entendre primer el que hi ha al carrer. Em queden més de 30 anys de servei i les possibilitats dins del cos són molt grans, mai se sap.