Jordina Caminal és esquiadora de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) i juntament amb la resta de companys pertanyents a la secció d’alpí afronta una nova temporada amb els objectius ben clars. Caminal està cridada a ser una de les peces clau en el futur de la federació, concretament en les disciplines de velocitat. Després de superar dues lesions greus de genoll, la jove competidora torna amb més força que mai.

 
–Fa temps que està lligada a l’esquí?
–Vaig començar ben petita, quan tenia dos o tres anys, ja que als meus pares els agrada molt també. Va ser com «va, que s’espavili» (riu). I diria que m’ha anat molt bé perquè ara amb 19 anys continuo enamorada d’aquest esport.

–Li va costar molt prendre la decisió de començar a competir internacionalment?
–Sempre he sigut una noia esportista. De fet, abans de dedicar-me plenament a l’esquí vaig practicar molts altres esports. És cert que prenem aquesta decisió sent molt joves, però puc dir avui dia que no me’n penedeixo. D’igual manera, fem molts sacrificis i no tenim una vida normal, però l’esquí és el que m’omple i em fa feliç. 

–Ha patit dos trencaments als genolls. Com ha portat aquest procés?
–Quan em vaig trencar els creuats per primera vegada tenia 14 anys, i aleshores va ser molt dur. Dono gràcies per tenir la meva família al costat. Estava convençuda que havia de tornar, ningú em va obligar, i és que l’esquí em feia molt feliç. El segon cop, farà un o dos anys, estava més mentalitzada.

–Ha après alguna cosa d’aquestes èpoques?
–Et fa veure les coses des d’una perspectiva diferent. He estat tant de temps fora de l’esquí que en tornar vaig veure que realment estic enamorada d’aquest esport. En l’àmbit mental també és dur. Quan tornes i fas la primera baixada tens por de tornar-te a trencar, i ara em noto molt més madura.

–Com surt ara a competir?
–Surto amb molta més confiança perquè porto tot un treball al darrere. He treballat, i continuo fent-ho, amb la meva psicòloga i físicament em noto forta, que per mi és un punt clau a la pista.

–Al davant té cites com el Campionat del Món júnior.
–M’agradaria molt poder arribar en les millors condicions. Per a mi seria tot un orgull i estem treballant per aconseguir-ho, juntament amb la millora dels punts FIS a la Copa d’Europa.

–Què diferencia una bona esquiadora d’una gran esquiadora?
–Hi ha diferents factors. Personalment, moltes vegades m’han dit que he esquiat millor que una altra que ha acabat per davant meu. Per què? Doncs perquè pot tenir més confiança en ella mateixa, ha arriscat més, etc. L’objectiu principal que tinc aquesta temporada és donar el màxim que tinc en cada cursa, el 200% i una mica més. 

Ha deixat enrere la lesió al genoll i torna al màxim per assolir els objectius marcats aquesta temporada.