Marc Lacoste és integrant de l’equip andorrà de Wushu-Kung Fu i va ser el més destacat en la darrera cita competitiva, a l’Open de Bèlgica, en aconseguir un ple d’ors en les quatre categories en les quals va participar. La gran actuació del conjunt tricolor (amb un total d’11 metalls) ha servit per fer un cop a la taula, potenciar i visibilitzar la qualitat dels competidors del Principat en l’àmbit internacional. 

 
–Com va començar la seva història amb el kungfu?
–Practico aquest esport des dels cinc anys. El meu pare ja el practicava des d’abans de néixer jo. Un dia vaig assistir a un campionat en el qual competia ell, el vaig veure fent una forma i en cert moment va fer un crit molt fort. Em vaig girar cap a la meva mare i li vaig dir que jo també volia fer això, que volia ser com ell, i fins avui dia.

–Va competir a l’Open de Bèlgica amb uns resultats immillorables.
–Va sortir tot perfecte (riu). El campionat va ser molt acollidor, la gent animava i ens aplaudien, tot i ser una federació petita, amb molts que no ens coneixien. Però bé, vam sortir d’allà amb gairebé els resultats màxims que podíem assolir, així que a poc a poc anem fent-nos més visibles.

–En el seu cas van ser quatre medalles d’or. S’ho esperava?
–Sabia que arribava amb un bon nivell, igual que el dels meus companys, que ho van fer magníficament bé, però és cert que no m’esperava quatre ors. No els vaig assimilar fins que no vaig acabar de realitzar les formes (riu).

–Quines sensacions va tenir quan va sortir a competir?
–Vaig estar molt seriós fins que vaig acabar les formes, i després va ser com un alleujament enorme. Soc un esportista que em poso molta pressió i surto amb molts nervis, i fins que no vaig acabar no ho vaig poder assimilar bé.

–Com aconsegueix calmar els nervis?
–Normalment em funciona el fet d’estar molt concentrat en mi mateix, en el que vaig a fer. Quan entro al tatami per fer les formes m’oblido de tot i imagino que estic en un combat real, res a veure amb una coreografia. 

–Vostè practica un estil concret de kungfu.
–Així és. Practico l’Hung Gar, que és un dels estils més durs el kungfu. En dues de les quatre categories existents has de fer les formes amb una arma, que en el meu cas seria una espasa (en arma curta) i un pal (en arma llarga). Depenent de l’estil l’arma pot variar depenent del competidor.

–De quina manera poden ajudar els resultats assolits a Bèlgica?
–No havíem tingut gaire sortides internacionals, ja que som petits, però els resultats en els darrers campionats (Brussel·les i Bèlgica) ens hem fet notar. Vam conèixer el president de la Federació Europea de Wushu-Kung Fu, i ara comença el més bo. 

Amb els quatre ors aconseguits a Bèlgica ha posat el nom del país dins de l’àmbit internacional.