Traductor intèrpret de formació, no és la seva feina habitual, ja que és diplomàtic a la Missió Permanent d’Andorra a l’ONU. Tot i això, com a episodi puntual, va fer la interpretació del català al francès del darrer discurs del cap de Govern a l’assemblea general.
 
–És una gran responsabilitat?
–Per mi és un honor i un privilegi representar el meu país a l’organisme internacional més rellevant del món. Ets en un escenari on passen tots els conflictes recents, i també problemes com els drets de les dones en països en desenvolupament. A l’ONU aprens que el món és molt gran i que hi ha diferents visions. Quan parles amb la Xina, el sud-est asiàtic o l’Àfrica tenen una visió del món molt diferent. El que per nosaltres és lògic i normal, ells ho veuen d’una altra manera. Has d’aprendre a remodelar la manera que tenim de pensar el món. Les coses no són tan senzilles com ens creiem.

–Serveix per canviar coses o evitar desastres?
–No està feta per anar al cel, sinó per evitar-nos l’infern. Va néixer per evitar la tercera guerra mundial i crec que ho aconsegueix. Si l’ONU no existís, ningú sabria el que passa i determinats actes serien fora de cap responsabilitat.

–Com es gestiona ser-hi i ser minúscul?
–Es regeix per un país, un vot, així que el vot d’Andorra pesa igual que el dels Estats Units. És a dir, la responsabilitat hi és, però hem de ser conscients del que som. La nostra capacitat de fer pressió pot semblar petita, però no ens tracten diferents per ser petits, sinó que tenim un gran avantatge, som amics de tots perquè no representem cap amenaça.

–Com és ser un diplomàtic?
–S’ha de tenir molta paciència, ser tolerant, tranquil, mesurar les paraules i entendre que no tothom pensa com tu. Has de revisar els valors occidentals que t’han creat com a persona, que és on hi ha la gran batalla. Encara es parla molt de colonialisme per frenar l’expansionisme imposat.

–El diplomàtic es menja el Guillem?
–Depèn de la situació, un preval sobre l’altre, però això ens passa a tots. Al món professional s’ha de ser correcte i educat. Quan estàs amb els amics no et comportes igual que amb el teu cap. A l’ONU també passa, perquè els diplomàtics són persones. Tenim accés a gent d’arreu del món i t'adones que les seves preocupacions no són tan allunyades de les teves. Cadascú defensa els seus interessos i quan surts de l’edifici i entres en el terreny més proper, és quan es fa la diplomàcia de debò.

–Quin paper fa Andorra a l’ONU?
–Defensem els nostres interessos en un espai per compartir experiències. També som facilitadors de resolucions, com la del multilingüisme, amb hores de negociacions.

–Què s’estima més, intèrpret o diplomàtic?
–Va ser una experiència interessant la de l’altre dia, perquè l’ONU no interpreta les llengües que no són oficials, però cada país es pot expressar en el seu idioma. De fet, un dels meus somnis és ser intèrpret de l’ONU. Ara bé, gaudeixo molt fent de diplomàtic i intèrpret només ho he fet aquest cop.