Es va donar a conèixer com a cantant en una participació d’Andorra a Eurovisió, on va quedar semifinalista. A partir d’aquí, va tenir contactes amb professionals reputats del ram i, gràcies a això, ja ha fet tres discos, que es poden trobar per internet. Ara està a punt de treure el nou senzill, 'Me enloqueces'.
 
–Com és aquest nou treball?
–És una cançó que hem fet amb un productor argentí, amb qui treballem en línia, que té una base molt pop però també ballable. És positiva, d’amor, tot i que fins ara havia fet més desamor que amor, i per això he volgut reflectir una nova il·lusió.

–Aquesta evolució té a veure amb la vida real?
–De vegades inventes, però normalment les cançons tenen a veure amb la realitat. Sovint a través de les cançons dius coses que no t’atreviries a dir a la realitat. Ara vull fer música diferent, més ballable, guardant el meu estil però adaptant-me en l'actualitat. En els inicis em basava en el pop espanyol i amb els anys he incorporat altres gèneres.

–Ara quin està fent?
–Continuo fent pop, però estic treballant amb altra gent i m’estic impregnant de la seva essència, tot i que no vol dir que m’hagi tornat urbana, però m’agrada aquest 'flow' i veure com l’incorporo a la meva música. M’agrada adoptar coses noves, soc oberta, i fusionar-ho amb la meva música.

–L’amor dona molt de si en la música?
–En la música el tema que més dona és l’amor i el desamor, però es poden cantar altres coses. És cert que la majoria de les meves cançons parlen d’això, i alguna de motivació i lluita.

–És complicat viure de la música?
–Ara no puc viure només de la música. Ara bé, penso que algun dia sí que podré. Si algú vol alguna cosa i treballa, al final ho obté.

–A Andorra el camí és més complicat?
–És igual de difícil que a altres llocs, però no hi ha un ventall tan ampli de la indústria musical. Si te’n vas a Madrid o Barcelona n’hi ha molta, i aquí és més tancat, però això no té per què ser un impediment. Si al teu país pots ser conegut, ja és un gran pas.

–Creu que caldrien més ajudes?
–El Govern cuida força bé l’artista amb les subvencions. Però el que estaria bé és que quan es fan concerts amb cantants de fora, posar un teloner del país que tingui un estil similar. I també que es fessin més concerts amb els músics d’aquí, barrejats amb gent de fora.

–Internet és una oportunitat o un fre?
–És una gran oportunitat, perquè la teva música la pot escoltar qualsevol persona a qualsevol lloc. Si no tens al darrere una gran discogràfica, internet et permet arribar a la gent amb poca promoció i pocs diners, i realment hi ha gent que s’ha fet coneguda en línia.

–Què sent quan canta?
–Quan canto em sento lliure, jo mateixa, que puc desconnectar, que estic realment centrada i estic visquent l’aquí i l’ara. És de les millors sensacions i quan estàs inspirat és una cosa màgica, això només ho sap un artista. H