Tot i haver nascut a Barcelona, l’Ishtar Ruiz viu al Principat des dels cinc anys. El seu primer contacte amb la música va ser una petita coral de Sant Julià de Lòria i després va entrar de corista a un grup de garatge. A poc a poc va anar aprenent dels artistes que es va anar trobant al llarg de la seva vida, fins a dedicar-se exclusivament a la música arreu del país.
 
–Quin va ser el moment que la va fer decidir a engegar la seva carrera professional?
–Després de passar per la Coral Rocafort de Sant Julià, la qual és una de les agrupacions fortes de la música, el director, Daniel Areny, em va marcar en el sentit que em va treure la veu i em va animar a continuar endavant.

–A partir d’aleshores va tenir algun moment en què va deixar de ser corista, oi?
–Afirmatiu. Un dia, el mateix director em va demanar interpretar una cançó, a parer meu horrible, de West Side Story davant de 200 persones. Tot i que el tema no m’agrada gens, el fet de posar-me al capdavant i interpretar per a tothom em va donar força i em va satisfer en gran manera.

–Quin és el gènere musical que més li agrada personalment?
–El rock progressiu, tot i que soc incapaç d’interpretar-lo.

–En aquest sentit, quin és, doncs, el que se li adhereix més?
–Jo diria que el pop-rock més tirant al pop, tot i que interpreto cançons des de Sara Montiel fins a The Weekend. 

–Algun artista preferit del panorama internacional?
–Et diré que la banda britànica de rock Marillion em fascina. No tan sols a nivell de veu i musicalment, sinó també el seu procés de composició.

–Tornant al Principat, en què consisteix l’actuació d’avui a la Massana?
–Doncs hi haurà algunes sorpreses amb motiu de la revetlla de Sant Joan, però et puc avançar que es tracta d’una proposta molt petarda i que, en un moment concret de la nit, faré pujar al màxim nombre de dones possible a l’escenari per dur a terme la gran explosió. Els detalls els publicaré a Facebook dues hores abans que comenci l’espectacle.

–Quin és el valor afegit de les seves actuacions, a parer seu?
–Crec que la part especial dels meus concerts és el clima que es crea a mesura que avança l’actuació. La gent s’ho passa bé i no ve només a escoltar una veu, sinó a gaudir amb tots els assistents de l’ambient.

–Algun projecte de futur que voldria destacar?
–Jo treballo exclusivament al Principat i així m’agradaria continuar, ja que fora d’Andorra no surt rendible anar a fer una actuació. Concretament, seguirem duent a terme aquest producte d’improvisació en què el públic em demana la cançó que vol i jo la interpreto amb molt de gust.