Una escriptora catalana marxa a Holanda i publica la seva primera obra l’any 2008, La niña de los nueve dedos, que s’acaba traduint a set idiomes. Es queda 12 anys a l’exterior, però torna a Catalunya per incorporar-se al projecte del Laboratori de lletres, on avui dia n’és la directora i propietària. Quatre novel·les i 12 anys després, Laia Fàbregas va fer ahir una visita al Principat per parlar sobre el paper de les escoles d’escriptura en el present literari.

–Quin és el paper de les escoles d’escriptura?
–La carrera d’escriptor no existeix, i actualment s’estudia la llengua només en el seu format de correcció, i no tant en el format de creativitat. Per tant, el paper de les escoles d’escriptura és cobrir aquest buit. A més, també és important que aquestes treballin més enllà del format establert dels manuals sobre com escriure o ensenyar a escriure. Des del meu punt de vista, en els col·legis, per exemple, s’ha fet malament des de fa molt de temps, ja que es repeteix que has de pensar abans d’escriure i, en aquest sentit, molts alumnes em diuen que han après que escriure intuïtivament està malament. Des del Laboratori de lletres aportem una nova visió. 

–En què consisteix?
–Jo vaig aprendre a escriure de la manera que em van ensenyar a fer escultura. Un dia, em van dir que agafés filferros d’alumini i comencés a fer formes sense pensar, per després mirar-los tots i decidir quin m’agradava més. Primer no ho vaig entendre, però precisament consistia a treballar el material i a partir del que et doni decidir què fer amb ell, i així és com escric. Vaig abocant tot el que tinc al cap sense saber on vaig i, a vegades, surten coses que m’agraden i que potser no havia contemplat. A més, ja no em bloquejo. És el meu procés i és el que intento transmetre també al Laboratori. La teoria racional, més esquemàtica li funciona a molta gent, però sempre dic que si a mi m’haguessin posat a una escola d’escriptura amb aquestes premisses no hauria escrit mai una novel·la.

–És complicat ser escriptor?
–Els problemes principals són que no hi ha un mercat prou gros i es publica massa pel públic que hi ha i, d’altra banda, si trigues entre un o dos anys a escriure un llibre has de vendre prou exemplars per a cobrir les despeses. Per això, el 90% de persones han de treballar també d’altres coses. D’altra banda, trobar un agent literari és molt difícil perquè la majoria d’ells ja estan ocupats i no busquen autors nous, però pots enviar manuscrits.

–La lectura està perdent públic jove?
–En general sí, però el que he vist és que els joves llegeixen d’una manera diferent, i la seva capacitat de concentració també ha canviat respecte a la de fa 20 anys. Potser els escriptors ens hem d’adaptar i escriure d’una altra manera, però ja s’anirà veient.

–Què està llegint ara?
–Moltes coses estranyes per fer recerca sobre la meva pròxima novel·la, la qual he d’acabar a finals de juliol. Tanmateix, tinc molts llibres a la tauleta de nit, com Els angles morts, de Borja Bagunyà.