Als seus 16 anys, Alexandra Mejía s’ha convertit en una de les cares visibles de la natació andorrana per mèrits propis. El passat desembre va trencar dos rècords nacionals, en els 400 i 800 metres lliures, que romanien intactes des de l’any 1999 per a, poc després, proclamar-se subcampiona de Catalunya júnior i 12a d’Espanya en la disciplina d’aigües obertes. És en aquest mateix àmbit on la jove ha obert un món de possibilitats per a la gent que ve al darrere.

 
–Quan va començar a nedar?
–Porto nedant des dels cinc anys i vaig començar a la piscina d’Ordino. Vaig anar practicant altres esports com l’escalada, el patinatge sobre gel o l’esquí, però sempre he tingut clar que volia ser nedadora. Veia a la Mireia Belmonte i volia ser com ella.

–Però ara està arrasant en la disciplina d’aigües obertes. Com és això?
–Fa uns tres anys vaig començar a entrenar amb un club de natació a Espanya, i els caps de setmana ens portaven amb el grup d’aigües obertes, i des que ho vaig provar ja sabia que m’agradava més que la piscina.

–Què tenen les aigües obertes que l’enganxi?
–És una sensació difícil d’explicar. En aigües obertes em diverteixo més i sento que soc més lliure. No sento tanta pressió en certa manera, i crec que això és molt positiu.

–S’entrena d’una manera diferent?
–En el meu cas segueixo entrenant molt a les piscines, però la diferència més gran és que en obert fem més quilòmetres i he de saber controlar factors com els corrents.

–Fa uns mesos que està registrant uns resultats molt bons. S’ho esperava?
–En el cas dels rècords d’Andorra, sí (riu). Havia estat entrenant molt dur i anava motivada i confiada que ho podia fer. També gràcies a la meva família, ja que sense ells no ho hauria pogut aconseguir.

–La primera representant d’Andorra en un Campionat d’Europa d’aigües obertes.
–No m’ho creia (riu). Sabia que hi hauria nivell, però no m’esperava tant. A més les condicions van ser molt dures, amb un corrent molt fort, però em va encantar l’experiència, el 23è lloc, i espero repetir dintre de poc.

–Quin calendari té al davant?
–Em queden dues competicions de natació a França i després em prepararé per al Campionat d’Espanya de Triatló, a l’agost.

–Què sent quan des de la federació se la tracta de referent en aquesta disciplina?
–Per a mi és tot un orgull. M’agrada molt el fet de poder motivar a altra gent a què provi aquest esport, que és molt divertit, i fer veure que existeixen altres possibilitats de nedar, però de diferent manera.

–Té algun somni?
–Participar en uns Jocs Olímpics o en uns Mundials, però sóc conscient que he de seguir treballant. Com deia una entrenadora meva, les medalles es guanyen als entrenaments i es recullen a les competicions. 

Va ser la primera representant del país en un Campionat d’Europa d’aigües obertes.