El Jaume Copons va estudiar Magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, posteriorment, Filologia Catalana a la facultat de lletres. Sense cap expectativa, es va presentar a un càsting pel programa educatiu infantil Barri Sèsam i, contra tot pronòstic, el van contractar per a redactar els guions, la qual cosa va compaginar durant un temps amb la feina de professor.

–Ens podria explicar la seva experiència a Barri Sèsam?
–Va ser la meva escola real i vaig aprendre molt més que a l’escola i a la universitat. De fet, els americans ens feien trainings uns dies al mes i, amb aquestes estones, vaig desenvolupar les habilitats que utilitzo actualment. També vaig fer uns contactes molt valuosos al món de la comunicació i l’educació i, val a dir que, si no hagués sigut per aquest programa, avui no estaria fent aquestes novel·les.

–Quin és algun dels trets característics que va extreure d’aquesta estada?
–A la meva vida diària estic dient bajanades constantment, la qual cosa és una manera fàcil de fer riure als altres, però vaig aprendre a escriure d’una manera que la gent s’ho passa bé alhora que aprèn, no m’interessa agafar la via ràpida del riure.

–Més de 300 escolars us llegeixen al Principat, oi?
–Al principi, ni la coautora, ni jo esperàvem que les sèries de L’Agus i els monstres i Bitmax&Co tinguessin aquest impacte. De fet, hi ha obres que s’han traduït a diversos idiomes com l’anglès, el francès, el coreà, el persa i el rus, entre altres. 

–A quins indrets heu viatjat per presentar les vostres obres?
–Majoritàriament per Espanya per tal d’explicar-ho als infants de primera mà i dur a terme activitats amb la Liliana, a qui pertany el 50% de les obres. 

–Alguna anècdota remarcable sobre el contacte amb els nens i nenes?
–El contacte amb els infants és la meva part preferida. Sempre ens pregunten si som parella.

–En què consisteixen les activitats?
–Els fem construir un personatge relacionat amb les novel·les que han llegit durant el curs acadèmic, i els llibreters organitzen un concurs en què han de pintar les creacions.

–Què té de diferent ‘L’Agus i els monstres’ per enganxar a tants lectors?
–La sèrie està escrita partint de la nostra essència més profunda i de les nostres preferències. La il·lustradora Liliana Fortuny i jo ens compenetrem a la perfecció i això es reflecteix al resultat final. Crec que les obres  impressionen quan es fan amb empatia i simpatia i, de retruc, produeixen plaer al lector. Si no és així, no fa falta continuar per aquest camí.

–És cert que aneu de gira internacional?
–Venim de Cantàbria i de Madrid i, pròximament, viatgem a Munic amb el Ministeri d’Educació espanyol.