Farà 40 anys el dia de Sant Joan, just l'endemà de l’espectacle de les falles. És llevadora a l’Hospital Nostra de Meritxell i fallaire des del 2009, una tradició que sempre ha estat present a casa seva. Diumenge va assolir el títol de fallaire major.

–Primer de tot, enhorabona.
–Moltes gràcies.

–Què representa per vostè haver guanyat?
–Quan ets dins el col·lectiu, és com un repte aconseguir-ho. L’any passat em vaig presentar, no ho vaig assolir i enguany sí. Ser fallaire per mi és un orgull, així que ser fallaire major encara més.

–Ha costat molt?
–He hagut de competir amb una altra noia, la Laia, i gràcies al meu equip hem guanyat.

–És molta responsabilitat?
–No, el dia de la cremada vas davant del col·lectiu amb una capa diferent.

–Se sent orgullosa?
–I tant, estic molt contenta.

–Què l'atreu del món fallaire?
–Ser fallaire és inexplicable. La sensació que tens en rodar foc i tenir-lo tan a prop, se’t posa la pell de gallina. És una sensació molt bèstia, l’adrenalina et puja fins al límit.

–Fa una mica de por?
–El foc fa respecte, a mi també, perquè ja ho diuen, ‘no juguis amb foc que et cremaràs’, i nosaltres agafem una falla i la fem girar, i el risc de cremar-te clar que hi és, però ja vigilem. Quan gires la falla i notes el foc tan a prop, el soroll que fa és inexplicable. És precisament això el que ens agrada a tots els fallaires que cremem.

–A Andorra, la tradició està ben viva?
–Sí, ara molt més, després que es tornés a recuperar, ja que a Andorra s’havia deixat de fer. Ara ha revifat molt i s’ha fet conèixer cap a l’exterior, també aquí al país, ja que abans molta gent no sabia ni el que eren.

–Falta donar-ho a conèixer més?
–Per descomptat.

–Els joves s’hi apunten?
–Sí, cada vegada tenim més gent que s’hi vol apuntar. Has de pensar que som com una gran família, ja que els pares cremen i els nens comencen amb falles de llums, i esperen poder cremar amb foc. Crec que és una tradició que ja no es perdrà perquè hi ha cada cop més gent i va seguint.

–S’hi veu molts anys més?
–Crec que sí, de moment no ho vull deixar.

–Tenen relació amb els fallaires del Pallars?
–Hem fet reunions conjuntes, tot i que jo no hi he anat mai, ja que no m’ho he pogut compaginar amb la feina, però és una cosa que tinc pendent.

–Creu que poden aprendre mútuament?
–Sí, és molt enriquidor perquè ens expliquem les respectives històries, i podem veure que tenim molts punts en comú.