Ensenya català a les persones nouvingudes i també a aquells que volen millorar el coneixement de la llengua oficial. Fa 18 anys que exerceix de professora d’adults, a la Massana i a Escaldes-Engordany.

–Per què es va fer professora de català?
–Vaig estudiar filologia i al començament no sabia massa cap on tirar. Així, l’opció més lògica semblava aquesta, em va agradar molt i encara hi soc, és el que més m’agrada.

–Quin perfil d’alumnes té?
–De tots els perfils, depèn del nivell. Tenim gent que acaba d’arribar al país, comença a parlar i vol integrar-se i comunicar-se. A mesura que vas pujant els nivells són persones que ho necessiten més per la feina o perquè els interessa molt la llengua.

–Quin nadiu d’altra llengua materna li costa més aprendre el català?
–Els que estan més allunyats de les llengües llatines, la gent dels països de l’Est, russos o ucraïnesos. Els costa, però també és cert que són gent molt disciplinada i ho agafen de pressa. A la gent que parla llengües romàniques els és més fàcil, perquè al final s’assemblen molt. Alguns els costa més, d’altres menys, però la dificultat no és tan gran.

–Tot i això, costa que n’aprenguin?
–No, amb els nivells elementals ja poden comunicar-se, tot i que potser no poden fer frases llargues. El curs següent ja poden comunicar-se bé. Quan acaben el B1, parlen bé. Fan subjuntius i poden explicar força coses.

–Quina és la principal batalla en el procés d’aprenentatge?
–Als castellanoparlants els hi costa molt la s sonora i la g. En canvi, un portuguès aquests sons ja els té i no li costa tant. També costen els pronoms o els temps verbals, que sempre és el més complicat de fer. Ara bé, els subjuntius potser és el més complicat, perquè és difícil d’explicar i, en el cas dels castellanoparlants, hi ha pronoms que els hi presenten dificultats. En resum, pronoms i verbs.

–La llengua correcta ha perdut prestigi a favor d’intercalar mots en castellà o en anglès?
–Per ells no, quan arriben encara no coneixen aquesta influència, no tenen vicis; volen parlar-lo bé, però senten molt el castellà i n’adopten expressions. I fora de la classe, tinc la impressió que molta gent pensa que el català cada cop és menys important.

–L’alumne es queixa per què al carrer no es troba amb el mateix que a la classe?
–Es troben que els hi canvien de llengua. Intenten parlar català i lamenten que no tenen oportunitats de practicar-lo perquè els hi canvien al castellà, fins i tot a aquells que no saben castellà. A més, a fora es troben amb barbarismes, i llavors has de lluitar per fer-li entendre quina és la forma correcta.

–Com ha evolucionat el català?
–Cada cop hi ha més influència del castellà, no només per barbarismes lèxics, sinó estructures, i per això el català està perdent riquesa, perquè hi ha moltes expressions que s’estan substituint, i tampoc hi veig la solució.