Martí Güell és ballarí, coreògraf i intèrpret format en coreografia i dansa pel London Contemporary Dance School (The Place) a Londres, i juntament amb la codirectora de l’Escola Líquid Dansa d’Andorra, Mònica Vega, i l’aportació de l’experimentat ballarí i director, Toni Gómez, llançaran endavant la Jove Companyia Nacional de Dansa d’Andorra, també anomenada Jo Dansa. L’objectiu principal d’aquesta prova pilot serà donar continuïtat i oferir possibilitats d’exhibició als joves ballarins del país.

–Des de quan es dedica a la dansa?
–Fa uns 11 o 12 anys que estic en aquest món. Vaig anar a estudiar dansa i coreografia a Londres, per després treballar com a intèrpret en diferents companyies d’Europa, com Suïssa, Holanda i Anglaterra. Finalment, vaig decidir tornar cap a Catalunya, però vaig fer una parada al País Basc, i va ser allà on vaig obrir els ulls sobre la realitat cultural espanyola.

–I que el va lligar a Andorra?
–Una mica per carambola (riu). L’any passat, Mònica Vega em va contactar per fer una creació amb la seva companyia a Andorra. Vam presentar una obra a Escaldes-Engordany i vaig connectar molt bé, personalment i professional, tant amb Mònica com amb la seva companyia.

–Què li va fer endinsar-se a crear aquest projecte conjunt?
–A banda que Mònica té un poder de persuasió molt efectiu (riu), sempre m’ha agradat posar el meu granet de sorra a l’hora d’impulsar la cultura fora de les ciutats. Vam veure que feia falta una estructura de dansa al país, i que la gent tingués opcions de desenvolupar-se dins d’aquest món.

–Quins objectius hi ha al darrere de la creació de la Jo Dansa?
–Volem intentar crear un espai al territori on els joves que tinguin ganes de continuar la seva formació en dansa tinguin un lloc on se li puguin dotar d’eines i oportunitats per conèixer com es treballa semiprofessionalment en aquest món. Obrir una mica el focus i donar a conèixer tot aquest ventall de possibilitats que ofereix aquest món.

–També hi ha un paper per al públic?
–I tant. El fet que al país no hi hagi aquest espai fa que la gent tingui com una relació de misticisme per què respecta a la dansa. Volem fer un canvi de paradigma de la visió que es té de la dansa.

–Faran una selecció de joves, no?
–Exacte. La intenció és trobar joves, entre 6 i 10, d’uns 16 fins als 21 anys que tinguin alguna experiència, coneixement tècnic o consciència corporal. Tindrem unes dues setmanes de residència a l’agost, i una tercera per preparar l’estrena. Així que serà intens (riu).

–Que hauria de veure per quedar satisfet?
–Que els joves, a les tutories individuals que generarem, diguin que han aconseguit eines per poder prendre decisions sobre el seu futur. D’altra banda, també volem trencar amb la idealització d’aquest món. 

Les proves per formar part de la Jo Dansa se celebraran el pròxim 11 de juny.