Es dedica a la implementació de programes de desenvolupament emocional, sobretot a la comunitat educativa, i treballa amb els alumnes, els docents i les famílies. Farà una xerrada el dia 10 de juny vinent al col·legi Sant Ermengol en què explicarà la manera d’acompanyar els fills emocionalment.
 
–Com ho vol comunicar?
–L’objectiu és fer entendre a les famílies i als docents de la idoneïtat de dedicar temps i recursos al desenvolupament de les competències emocionals dels alumnes, quins beneficis els aporta i què cal fer des de l’escola i des de casa per acompanyar-los en el procés.

–Creu que en l’àmbit educatiu s’ha dedicat massa temps a assolir uns coneixements i poc en les competències emocionals?
–Tradicionalment, l’educació s’ha centrat molt a transmetre coneixements que es consideren útils pel futur d’infants i joves, que són importants, però s’ha deixat de banda el desenvolupament d’unes altres competències que avui sabem que són necessàries perquè els infants s’adaptin bé al seu entorn acadèmic, personal i professional.

–S’ha descuidat per pares i per mestres?
–No ha estat un descuit, sinó una falta de coneixement respecte a la importància que això tenia. Quan ens n’hem adonat per dades empíriques, de mica en mica les famílies i les escoles s’hi estan encaminant per introduir el treball en aquestes competències. Però el ritme és heterogeni, depèn del centre i de les famílies. Cal posar-nos en marxa.

–Els pares s’hi mostren interessats?
–Sí, té bona acollida perquè avui en dia educar té una complexitat gran, i tots som conscients de la necessitat, així que ens va bé que ens expliquin què podem fer per acompanyar els nens i què hem de tenir en compte els adults com a model de competències.

–Quin és el dèficit emocional més habitual?
–Hi ha dos tipus de dèficits. El primer és la falta de consciència de les emocions, que siguin capaços de saber com se senten i posar nom a aquests processos, i tenir la capacitat d’entendre com se senten els altres, és el primer pas cap a l’autogovern emocional. A més, hi ha un gran dèficit en qüestions de gestió emocional. És a dir, poder tolerar la frustració, viure bé el fet d’esperar que les coses passin, ser capaços de pensar abans d’actuar. Consciència i regulació. 

–Si les xerrades les fa pels mestres i els pares, com arriba als nanos?
–El factor més significatiu de desenvolupament emocional d’un infant és el dels seus educadors. Per tant, la manera de ser a l’aula d’un docent o de gestionar la realitat d’una família és important. Quan els adults tenen un bon desenvolupament emocional, per imitació, estan educant a infants i joves. Una altra cosa és que a les escoles es posin en marxa programes d’educació emocional. És a dir, que hi hagi un espai i un temps en què es treballin a través d’activitats dinàmiques i programes concrets les competències emocionals. Quan sumes això i impliques la família tens els tres ingredients necessaris.