És temporer però no ha aconseguit treballar encara. Ho va intentar a pistes i no se’n va sortir. Ara està pendent dels permisos d’Immigració per poder fer de camioner. Es va graduar com a socorrista a la Creu Roja argentina. Amb 29 anys, va arribar el desembre passat a Andorra procedent de l’Argentina, el seu país d’origen. De moment, s’ofereix per passejar gossos de franc per la muntanya. Espera amb esperança i il·lusió possibles clients.
 
–Per què ho fa això?
–Hi ha hagut dos detonants. Com que estic pendent del permís de treball, el que faig és anar a caminar per la muntanya perquè m’agrada molt. Cada cop que surto sempre penso amb el meu gos que vaig deixar a l’Argentina, i com m’agradaria tenir-lo aquí i treure’l a passejar. També en un segon gos, el de la noia amb qui ho vaig deixar un cop ja era a Andorra. Amb aquesta situació, en lloc de sentir-me malament, vaig pensar què feia amb una mala emoció, i per això em vaig animar.

–Ja s’ha ofert algú?
–La publicació és recent, s’ha ofert molta gent i no esperava aquesta repercussió. Alguns em felicitaven i altres volien saber de mi. Encara no he quedat amb ningú, però hi ha molta gent interessada i aviat em posaré d’acord amb alguna.

–Quan comencis a treballar potser ho haurà de deixar?
–Si tinc temps, que suposo que sí, ho continuaré fent.

–L’objectiu és conèixer gent, fer amics o potser lligar?
–Sincerament, no ho faig per la gent. Em porto millor amb els gossos que amb la gent. Ara bé, el que m’agradaria és portar el meu gos de l’Argentina, si decideixo quedar-me molt de temps.

–Li agraden els gossos en concret o els animals en general?
–No, tots els animals. Els humans podem aprendre moltes coses d’ells. Al meu país també vaig haver de deixar una gata, i també m’agradaria endur-me-la aquí.

–A la muntanya s’hi sent a gust?
–Andorra m’ha deixat fascinat amb les muntanyes i la quantitat de camins i paisatges que hi ha. Després de passar un mal moment per no aconseguir feina i separar-me de la meva anterior parella, ha estat bonic descobrir aquests paisatges. Crec que és un bon lloc per sanar.

–És dur ser temporer a Andorra?
–Hi ha la part positiva i la negativa. A mi m’agrada molt viatjar i tenir noves experiències. Mai havia viscut en un lloc amb neu, i al principi per no tenir la roba adequada ho vaig passar una mica malament, però una vegada em vaig poder equipar estic molt bé.

–Creu que es quedarà al país?
–Si em donen el permís de treball, suposo que em quedaré un any o dos, tot i que el mateix dia a dia m’anirà dient.