Amb 34 anys, és a Andorra des del 2013, quan va arribar des del seu poble natal: Reus. A Cambrils va estudiar tres anys de cuina, i un any més de carnisseria i xarcuteria. Ha treballat en uns quants restaurants, ara actualment en una coneguda pizzeria.
 
–Com és un dia normal per un cuiner?
–Són moltes hores, però les fas a gust i així no són un pes. Arribes, fas la preparació i després el servei, desconnectes i tornes. A la tarda vaig una estona a casa amb el meu gosset.

–És vocacional?
–Sí, en gaudeixo. De vegades fot si tens un dinar i has de marxar, però ja és el dia a dia que portes, tampoc és tan esclau.

–Es considera una cuinera innovadora?
–Els afalacs em fan més petita. M’agrada fer la cuina de sempre però fent coses noves. En 18 anys que porto, he tocat tot tipus de cuina. Ara ens enfocarem més de cara al 'healthy'. 

–Amb quin ànim arriba cada dia al restaurant: fer el que toca o inventar-se un plat?
–Depèn del que toqui. Ara tenim la carta feta, així que vas a complir amb aquesta carta. Però quan canviem el concepte, sí que podrem innovar.

–La màxima satisfacció és crear un plat i que surti a carta?
–No, la màxima satisfacció és que els plats tornin nets i que al client li hagi agradat el que ha menjat.

–N’hi ha més que es queixen o que feliciten?
–Quan fas un plat casolà, de xup-xup, el que et treballes, trobar-lo buit és gratificant.

–Però li agrada crear coses noves?
–Sí, però amb els gustos estranys tampoc, a mi m’agrada tractar el producte de casa, que en tenim molts de bons.

–Quins són els millors productes d’Andorra?
–Els bolets i també molt bona carn. Hi ha potencial. La gent se’n va a buscar coses fora quan aquí n’hi ha moltes de molt bones amb les quals se’n podrien fer molts plats.

–Un plat fet amb productes autòctons?
–El civet de senglar, els entrecots de vaca o algun carpaccio de bolet.

–L’ideal seria cuinar amb productes d’aquí?
–Clar, per posar en valor el que tens. Però al restaurant no ho puc fer, tot i que amb l’oferta 'healthy' miraré de fer algun plat amb productes que cullo a la muntanya.

–Els cuiners estan de moda. Els beneficia o els perjudica?
–Ens perjudica perquè el nostre ofici no està valorat, ja que a la tele es creuen que tothom pot ser cuiner, i ho has de dur una mica dins, perquè en cas contrari, són moltes hores, tens poca vida social, i t’acabes envoltant dels que són del mateix ofici.

–Es veu de cuinera per sempre?
–No, no m’hi veig, perquè també vols més qualitat de vida. De vegades t’ho replanteges però al final acabes a la cuina.