Va ser el primer alcalde postfranquista a la Seu d’Urgell (1979-1983). Apassionat de la política, ha escrit un llibre que porta per títol 'Per Déu, per la pàtria i el rei. La vida d’un carlista pirinenc (Antoni Martí, 1806-1863)', un relat històric del Pirineu de la primera meitat del segle XIX amb apunts autobiogràfics.

–Què vol explicar en aquest llibre?
–Hi surt el nostre Pirineu, perquè l’Antoni Martí és un senyor nascut a la Seu i vinculat a Andorra. Recull bastant una imatge del Pirineu més proper. A través de la història del meu rebesavi, i a partir d’un diàleg no literari entre ell i els rebesnets basat en fets històrics, vull explicar el perquè del carlisme a llocs com el Pirineu, una part molt important del carlisme català i també espanyol.

–Hi trobarem apunts autobiogràfics?
–És l’autobiografia d’un senyor, que és el meu rebesavi, la vida del qual explica el que era el nostre Pirineu carlí i liberal per contrast durant la primera meitat del segle XIX.

–Andorra hi surt ben parada?
–La història i la geografia mai et deixa ni ben ni mal parat, simplement existeix. En aquell moment, Andorra era un país dominat per una ideologia carlina, ja que el seu gran senyor, el copríncep episcopal, acostumava a ser carlí. A Andorra, com a tot arreu, hi havia la classe dominant, els grans terratinents, com els senyors Plandolit d’Ordino, que eren carlins perquè ho era el seu senyor.

–L’actual copríncep i els governants d’Andorra continuen aquesta ideologia?
–En absolut. El carlisme era sobretot anticapitalista d’una manera que no seria capaç de defensar com a fórmula política, però no té res a veure amb el que pugui pensar l’actual copríncep i els governants. Una altra cosa és si són conservadors o no, segurament més aviat liberals conservadors, però no té res a veure amb el carlisme. Ara bé, hi ha elements del carlisme que, pel seu anticapitalisme, curiosament estan en determinats missatges d’alguns partits d’extrema esquerra.

–Com ha influït el carlisme en l’actualitat?
–El segle XIX és una lluita entre els antics valors i els liberals. Aquesta lluita no es resol al 100% fins a la segona república. Una ideologia tan important com el carlisme va influir en el sentiment de moltes famílies.

–Vau ser alcalde de la Seu a principis dels 80? Ha canviat molt?
–Sí, moltíssim, sobretot pels Jocs Olímpics, amb la creació del Parc del Segre. Avui en dia és una població dinàmica de serveis, que potser li faltaria l’empenta que li donaria si existís la vegueria del Pirineu i Aran, de la qual la Seu podria ser un centre rellevant. Precisament al llibre explico com la Seu va perdre la capitalitat provincial.

–Com veu la tasca dels alcaldes actuals?
–Amb respecte, perquè el Sr. Viaplana és l’autoritat de la meva ciutat, com veig també amb respecte el Sr. Espot i el copríncep. Sí que els hi agrairia que es llegissin el meu llibre, els hi demano això, perquè té a veure molt amb la història de la Seu i d’Andorra.