Maria Moles ha sigut una de les grans protagonistes en la darrera finestra internacional que va disputar la selecció femenina sub-19 de futbol. Capitana, i una de les cares a tenir en compte pel que fa al futbol femení al país –tot i tenir només 19 anys–, anotant dos gols en tres partits sent defensa central. A la tricolor no li va tremolar el pols a l’hora de xutar la pilota des dels 11 metres, contra Geòrgia i Armènia, que van significar la victòria en un, i l’espenta per acabar golejant en l’altre.

 
–És una de les poques jugadores que ha seguit la seva carrera fora. Com ho porta?
–És complicat i un pas molt difícil de donar, perquè surts de la teva zona de confort, però és una oportunitat per expandir el futbol andorrà més enllà del nostre país. 

–Ha anotat dos gols en tres partits amb la selecció. Per a ser defensa central...
–Sorprenentment, gens malament (riu). S’ha de tenir en compte que no estic acostumada a marcar gols, però en aquells moments vaig agafar la responsabilitat com a capitana i que fos el que hagués de ser.

–Com va viure el primer partit, el del debut, contra Geòrgia?
–No feia ni 24 hores que estàvem concentrades amb la selecció, i hi havia alguna noia debutant per primera vegada en partit internacional, i els nervis estaven presents. Teníem poca informació de Geòrgia, però vam aprofitar els nostres punts forts per guanyar.

–Després va arribar Eslovàquia.
–Eslovàquia va ser un cop de realitat. Veníem de dues victòries consecutives, tot era molt bonic, però se’t planta un combinat tan gran al davant... Penso que ens va venir bé per saber en quin punt estem, per veure tot el que hem progressat i tot el que hem de seguir treballant.

–Ja en l’últim duel, Armènia marca just abans del descans. Què va passar al vestidor per sortir tan bé com van sortir?
–Sabíem que teníem opcions i havíem pegat dos pals. Era una barreja d’emocions. Va ser entrar al vestidor i es va fer el silenci absolut, fins que el seleccionador i el cos tècnic ens van fer veure la realitat, que quedaven 45 minuts i que ni se’ns passés pel cap el fet de rendir-nos.

–Quin balanç fa fins al moment d’aquest combinat sub-19?
–El balanç general d’aquesta sub-19 és una cosa històrica. No hem passat de ronda, però hem quedat segones de grup, amb tres victòries en els últims quatre partits i això és tot un motiu d’orgull.

–S’acaba per a vostè la sub-19.
–Sí. De fet, un dels missatges al vestidor va ser que ho donéssim tot, sobretot per les jugadores que ja no podrien estar a la sub-19.

–I ja ha debutat amb l’absoluta. Què significa per a vostè aquest fet?
–És el màxim, i l’objectiu més gran que tenia. És un somni poder jugar amb les millors del país i contra les millors de la resta de països.

–Li agradaria seguir lligada al futbol?
–Tant de bo. Jugar a futbol em fa molt feliç, i poder viure d’aquest esport seria increïble. 

Acaba la seva etapa amb la sub-19 i formarà part de les disponibles per a l’absoluta, on ja va debutar.