El Vicente va néixer a Andorra la Vella l’any 1991. Va estudiar a l’escola espanyola i, posteriorment, va estudiar el grau de sociologia a la Universitat de Barcelona i va realitzar les pràctiques a l’antic Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans. Després, va començar a treballar al mateix centre com a investigador, on hi havia nits en què es quedava a dormir mentre estudiava el màster d’anàlisi política per la Universitat Oberta de Catalunya.

–El feminisme és un tema que va tractar des de l’etapa universitària, oi?
–Correctament. En el moment en què vaig arribar a Barcelona, les idees feministes encara estaven començant a brotar i el moviment no era gaire popular. Per aquesta raó algunes persones del meu entorn acadèmic es van sorprendre quan van veure que un noi fes el Treball de Final de Grau sobre la conscienciació sobre el feminisme i els estudis de gènere. Tot i això, en un període de cinc anys l’augment de la visibilitat del moviment ha situat el feminisme en el bon camí.

–Quan es va inscriure al màster, els seus interessos es van orientar cap a un altre vessant.
–Així és. Jo ja treballava al CRES i, durant la primera presa de contacte com a investigador em vaig començar a interessar per la política. De fet, em van atorgar el premi al millor Treball de Final de Màster de la meva promoció per l’estudi del comportament electoral entre els andorrans i els residents estrangers al Principat. El jurat va considerar que era una reflexió molt interessant per l’anàlisi política.

–Quin és el projecte que més l’ha marcat durant la seva estada a Andorra Recerca i Innovació?
–L’estudi sobre l’abstenció a Andorra. Hem dut a terme treballs més complexos a l’àmbit de la recerca política i sociològica, però aquest em va marcar i em va proporcionar l’adaptació necessària per treballar en un centre d’investigacions. Vaig aprendre en què consistia la meva feina i, de fet, esperem donar-li continuïtat a aquesta temàtica perquè es tracta d’una dinàmica creixent a bona part dels països europeus.

–Quin és el seu punt de vista sobre el posicionament d’Andorra envers la invasió russa d’Ucraïna?
–Primer de tot s’ha de tenir en compte que Andorra es troba enmig d’unes negociacions molt importants amb l’acord d’associació a la Unió Europea. Després d’analitzar el context en què ens trobem, crec que Andorra es va veure abocada a posicionar-se a favor d’Europa perquè no pot rebutjar una oportunitat de demostrar suport. Tot i això, les negociacions per l’acord quedaran en segon terme perquè el conflicte armat requereix tota l’atenció a dia d’avui.

–I pel que fa a les sancions?
–Que Espanya enviï armament és implicar-se d’una manera més directa al conflicte, però les sancions que va aprovar el Govern tenen un significat més simbòlic.