Va començar com una etapa vital i el Marià i la Marta ja porten deu anys. No només viatgen, sinó que també viuen de viatjar. Són catalans, però es van conèixer a Andorra, des d’on van sortir. En el marc del Cicle de cinema de muntanya i viatges, demà projectaran a la Massana Furgo en ruta.

–Són molts deu anys vivint viatjant?
–Són molts, sortíem amb la idea d’estar un o dos anys en ruta. La veritat és que m’ha passat volant, anys enrere no m’hauria cregut que hauria estat deu anys viatjant pel món.

–Hi ha corda per més?
–Ara ja és la nostra forma de vida, no em veig vivint en una casa. Quan tinguem 60 anys ja en parlarem.

–Què veurem al documental de demà?
–És un vídeo que vam fer fa un any en què expliquem les 38 maneres de fer diners en ruta, el que més preocupa quan deixes la feina i te’n vas a viatjar. No vam sortir amb aquesta idea, però estar en ruta ens ha portat aquest aprenentatge. Ara ens podem guanyar la vida viatjant, un dels meus anhels de sempre; creia que no era possible i en realitat és molt més fàcil del que sembla. És un vídeo inspirador pels que tenen el cuquet a dins.

–S’ha de ser valent per fer això?
–Molta gent ens ho diu, però jo trobo que la valentia és quedar-te en una feina que no t’agrada, anar cada dia a treballar i haver d’aguantar un cap o uns companys que no et cauen bé. Això és ser valent, perquè t’estàs jugant la vida i la salut. El més fàcil és marxar.

–De moment heu estat a Llatinoamèrica. Algun dia anireu més enllà?
–Sí, ens encantaria, tenim al cap l’Índia o Filipines. En dos o tres anys haurem canviat de continent.

–Com es viu viatjant?
–És una rutina en què sempre tot és diferent, una rutina de la no rutina. Sovint t’aixeques i no saps ni on ets. És la vida ideal per la gent que no ens agrada la rutina. Quant als diners, gràcies a internet tot és més fàcil.

–Hi ha moments que es fa dur?
–Sí, no és una vida per tothom, perquè viure en una furgoneta no és el mateix que a casa. Pot passar que no siguis benvingut al lloc on arribes. És un pèl més incòmode, no tenim dutxa cada dia, has d’aprendre a dur una vida més senzilla.

–Deu anys i 24 hores al dia amb la parella. Això també deu ser complicat, no?
–He tingut sort que he trobat una parella amb qui és molt fàcil conviure-hi. No ens barallem gens, ens agrada parlar les coses. I si passa, un se’n va a donar una volta per un cantó i l’altre per l’altre. En una furgoneta no et pots enfadar.

–Enyora Andorra?
–Mai he estat de trobar a faltar llocs, sinó més la gent i les experiències. A Andorra vaig conèixer l’amor de la meva vida, tot i que no és andorrà. Fa molt temps que no venim i tinc ganes de tornar-hi.