Periodista, editor i director, Joaquín Abad ha escrit el llibre 'La red secreta', on relaciona ETA, Pablo Escobar i Andorra. No és la primera vegada que escriu sobre el país, ja que el seu anterior llibre, 'El andorrano', ja va tenir força èxit, sobretot entre la població autòctona.

–Per què ha escrit tant sobre Andorra?
–És la cinquena novel·la que faig sobre el Principat. Vaig ser director d’un diari a Almeria durant 17 anys i vaig tenir problemes amb la màfia. Llavors la Guàrdia Civil em va recomanar que m’amagués fins que resolguessin el meu problema. Així que me’n vaig anar a Andorra, en un hotel del Serrat, i a partir d’aquí hi he vingut sovint. La mestressa de l’hotel em va explicar històries d’Andorra i amb aquestes històries em vaig posar a escriure i va tenir èxit entre els lectors.

–Andorra ven?
–Andorra llegeix molt, sobretot si abordes temes que l’afecten. De tota la península ibèrica, és on més cultura hi ha i on més afició tenen per la lectura.

–També ven fora d’Andorra?
–Sí, també, però sobretot a Andorra.

–Per què creu que a Andorra es llegeix?
–Perquè hi ha un nivell cultural elevat. L’andorrà està ben format, té interès, llegeix més i s’interessa per la seva història. Durant molts anys, com que es vivia del contraban, aquest tema no es reflectia als mitjans.

–Els andorrans estan coneixent part de la seva història gràcies a aquests llibres?
–Algunes coses les coneixien pel boca a boca, i jo les he posat negre sobre blanc, tot i que altres escriptors ja ho havien fet abans. Abans de la Constitució, es guardaven els temes i no arribaven. De fet, vaig pensar que el meu llibre no es vendria aquí.

–Ha canviat molt Andorra?
–Sí, clar, amb la democràcia i la Constitució ha canviat, abans era molt diferent. No només ha canviat en llibertat, sinó també físicament, ara és preciosa, és com una Suïssa en petit i idíl·lic. S’ha fet construcció de luxe, els carrers estan nets, molt semblant al nord d’Europa.

–En el llibre barreja el narcotràfic, ETA i Andorra. Déu-n’hi-do, no?
–Es basa en fets reals. Jo sé que a Andorra s’hi estableixen alguns etarres i blanquegen els diners aconseguits dels narcotraficants. Un cop aquí demanen l’impost revolucionari a les vuit famílies més benestants d’Andorra, i el tema es va solucionar d’una manera força contundent.

–Diu que es van negar a pagar i que van contactar amb la màfia marsellesa. Això és real?
–Tinc les meves sospites. Sé que alguns són amics i socis en negocis del joc, així que probablement ho van fer per amistat. El resultat va ser que els etarres van marxar i no han tornat mai més. I això només ha passat dues vegades.

–En el llibre trobem més ficció o informació?
–Hi ha informació real, però la ficciono perquè sigui més atractiva.