PUBLICITAT

Aurora Baena Historiadora de l'art

«Acceptar que les bruixes hi són és acceptar el seu món màgic»

Per Albert Belis

Aurora Baena.
Aurora Baena.

La sala d’actes d’Escaldes-Engordany serà l’escenari dimecres vinent de la xerrada sobre bruixes i art. Anirà a càrrec d’Aurora Baena, militant feminista, historiadora de l’art i gestora cultural al comú escaldenc.

–Què explicarà?
–Hi he ajuntat dues de les meves dèries: art i dones. Fer una lectura de gènere pot marcar tota la història de l’art. En el nostre imaginari col·lectiu, la bruixeria té cara de dona.

–També hi ha els bruixots.
–Sí, evidentment, però és una figura més minoritària. Per tradició la bruixa és negativa, dolenta, ja que històricament es van perseguir. Una cosa és l’imaginari misogin i l’altra el fet històric.

–És més amable un bruixot que una bruixa?
–Un exemple quotidià és la millor manera de veure el retorn a la nostra ment. Rarament per dir que un home és dolent diem que és un bruixot. En canvi, al revés diem que és una bruixa. Hi ha una diferència clara en la connotació.

–Com es veu reflectit això en l’art?
–L’art és permeable amb el que passa a la societat i ens diu on és l’imaginari social. Dones bruixes amb poder n’hi ha hagut des de l’antiguitat clàssica. Així, en la xerrada faré un recorregut històric per veure com s’ha percebut la figura de la dona que controla poders sobrenaturals i quins són els clixés que han arribat fins als nostres temps. En el cas de l’art contemporani, està fent una relectura de la dona maligna.

–Avui en dia es té clar què és una bruixa?
–Depèn del moment en què ho contextualitzem, perquè s’ha anat percebent de maneres diverses al llarg de la història. Alguns artistes avui en dia la reivindiquen com una dona sàvia i rebel amb un coneixement de la natura. En canvi, l’art del segle XV la retrata com una heretge del diable.

–Com la veu vostè?
–Com a historiadora de l’art la veig de totes formes, perquè cada imatge correspon al seu context. En el meu cas, m’identifico més amb la bruixa contemporània.

–A Andorra n’hi havien?
–Hi havien dones acusades de bruixeria, moltes van ser executades, se les va desterrar o se’ls hi va confiscar els béns.

–Encara n’hi ha?
–Espero que hi hagi aquestes dones sàvies que coneixen l’entorn i que posen una altra mirada sobre el sistema; clar que n’hi ha.

–En coneix alguna?
–Presentada com a tal, no sabria dir-te, però segurament sí.

–La bruixa ha estat font d’inspiració, oi?
–Sí, molt, perquè és una dona amb uns poders que fan que no et puguis resistir a cap dels seus encants, tot i que saps que és malèvola. És el viatge entre el món màgic i el real. Acceptar que existeixen és acceptar que existeix aquest món màgic, perquè si descartes que sigui possible, no té sentit.

PUBLICITAT
PUBLICITAT