Xavi Cornella és actual esquiador de l’equip de tècnica de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), i tot i la seva curta edat (21 anys) s’ha posicionat com un dels noms a tenir en compte de cara al futur d’aquest esport. Especialitzat en les disciplines d’eslàlom i gegant, Cornella ha pujat en distintes ocasions al podi en curses FIS, demostrant tenir una implicació, determinació i progressió que tan sols posseeixen els esportistes d’elit.

 
–Quan va començar amb l’esquí?
–Porto esquiant des dels quatre anys, i amb els meus pares anava de seguit. Després, cap als vuit anys ja t’introdueixen en l’àmbit competitiu, tot i que encara et centres a gaudir amb els amics a la neu.

–Va ser amor a primera lliscada?
–Que va (riu). Al principi no m’agradava gaire, però a poc a poc va anar interessant-me, i al cap de dos anys aproximadament ja ho vaig agafar amb ganes.

–Què és el que li va enganxar?
–Quan comences, el fet de tenir els teus amics allà a l’esquí club, ja que això influeix bastant. Després, el fet d’anar a entrenar cada dia i veure la teva progressió al llarg del temps t’omple de satisfacció. Aquest procés de donar un cop d’ull a vídeos del començament de la temporada, i després del moment en què l’acabes, o curses de fa anys... És el que et motiva i et recorda d’on vens. 

–Quines són les seves màximes? Aquelles marques que vol superar.
–El meu millor resultat de punts està en 39, que vaig fer l’any passat, i els tinc molt a prop, ja que ara n’he fet 40. I en l’àmbit de posició seria depassar la 16a plaça que vaig aconseguir als mundials júniors també la temporada passada.

–Què va sentir quan va passar a competir en les curses FIS, on estan els millors?
–Va ser una il·lusió molt gran. Arribes amb 17 anys de les categories inferiors sub-14 i sub-16, i et plantes allà, on entrar dintre d’un top30 és molt complicat, però al mateix temps veus com, el primer any sobretot, progresses una bestiesa, i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé (riu).

–De les disciplines tècniques, amb quina acaba sentint-se més còmode?
–Definitivament amb l’eslàlom. Crec que el fet que els esquís siguin més curts em dona l’opció  de dominar-los millor. D’altra banda, els resultats també m’han acompanyat més amb l’eslàlom, tot i que el gegant el gaudeixo molt.

–En l’esquí, un petit error...
–Pots haver estat entrenant d’una manera increïble i després arribar a la cursa i una petita errada et deixa fora del top30. Ens movem entre dècimes de segon, i una mínima diferència pot ser clar, per a bé o per a mal.

–Què sent quan està en plena competició, representant el país?
–Representar a Andorra sempre és un orgull i una motivació extra. Inclús més enllà dels objectius propis, el que intento és deixar el país el més amunt possible. 

Els mundials júniors que tindran lloc al març serà la data marcada en vermell aquesta temporada.