Es va casar l’any 1982 a Corea amb una tailandesa, en una celebració multitudinària, un ritual habitual dels seguidors del reverend Moon. La vintena de membres a Andorra de la Federació de famílies per la pau i la unificació mundial han organitzat una exposició a la Llacuna amb motiu del centenari del seu naixement.

–Per què li hauria d’interessar la mostra a una persona que no sigui seguidora de Moon?
–És un moviment que treballa per la pau mundial, una cosa que ens interessa a tots. Ara mateix estem en un conflicte no gaire lluny de casa nostra, així que la pau és una cosa que tothom necessita. Sovint gairebé ni en parlem de segons quines guerres, però quan ens toquen de més a prop ja és diferent. La pau no només s’ha de centrar als països rics, sinó que ha de ser per a tothom. La pau comença per un mateix.

–Què fan per promoure la pau?
–En l’exposició podem veure les organitzacions que ha creat el reverend Moon, algunes religioses i d’altres no, i totes elles treballen en diferents nivells.

–Què li diria a qui pensi que el moviment al voltant de Moon és una secta?
–Cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Què vol dir secta? Que s’ha separat d’alguna cosa. Nosaltres no ens hem separat de res, sinó que sempre hem volgut la unitat. Ell no volia un moviment religiós, sinó la unificació de les esglésies, però molts li van donar l’esquena. A més, estava perseguit tant a Corea del Nord com del Sud.

–Aspirar a la unitat de les religions és un objectiu complicat, no?
–Sí, és complicat. Però si Déu existeix, que és el que creiem tots, per què hem d’estar separats? Si Déu existeix només n’hi ha d’haver un, i aquest un ha de voler el mateix. Les religions han fet mals passos perquè han cregut que tenien la veritat, i això no s’ha de dir mai. Jo sempre dic que tinc un camí per arribar a la veritat.

–Cada religió pensa que el seu Déu és únic.
–Hi ha religions que sí, que creuen que hi ha altres Déus, però les principals no. Si mirem les diferències entre les religions són un 20%.En canvi, estan d’acord en un 80%. El que ha passat és que les religions s’han fixat més en aquest 20% i no amb el 80. Si fóssim capaços de treballar en un 70% el món aniria més de pressa, però l’ego ens impedeix fer-ho.

–Per què fan casaments multitudinaris amb diverses parelles?
–Per donar a conèixer a tothom el nostre compromís davant de Déu per la unió de la parella. Quan em vaig casar el 82 a Corea érem sis mil parelles, i ho vam fer per l’eternitat, no només per aquesta vida. Per nosaltres no existeix això de ‘quan la mort us separi’, perquè el nostre matrimoni és per l’eternitat.

–Què hi ha després d’aquesta vida?
–Tenim tres vides: una líquida que dura nou mesos al ventre de la mare, una segona que dura uns 90 anys gràcies a l’aire, i una tercera per l’eternitat fruit de l’amor.