Aina Cinca és atleta de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), i tot i haver començat fa ben poc en aquest esport (a les acaballes del 2020) s’ha convertit, als seus 23 anys, en una de les puntes de llança, en present i en futur, de l’atletisme andorrà. 

 
–La seva història amb l’esport és una mica peculiar, no?
–Una mica (riu). Des dels 3 anys que portava esquiant, vaig entrar a un club, després al programa d’Esqui Estudi i finalment com a esportista de la federació d’esquí (FAE). Malauradament, les lesions em van impedir seguir amb normalitat, minvant-me cada vegada que tornava a esquiar, fins que finalment ho vaig deixar.

–Com comença amb l’atletisme?
–Vaig agafar l’atletisme com hagués pogut agafar qualsevol altre esport. És veritat que mon pare corre i tal vegada em va impulsar una mica. Va ser en el període de pandèmia quan vaig sentir que necessitava tornar a competir, en un esport individual, que és el que m’agrada, però al mateix temps tenint un equip al darrere.

–I pel que va a l’àmbit competitiu?
–El febrer passat em van preguntar que perquè no competia, i vaig dir anem allà. La marca, òbviament, va ser un desastre (riu), però em va agradar i vaig tornar el següent cap de setmana, i fins aquí.

–El que està aconseguint, en el seu cas, encara té més mèrit pel que fa al context.
–En certa manera. Pateixo de problemes respiratoris, i m’ha afectat una mica més el tema de la covid-19. Tanmateix, tan sols fa uns quatre mesos que em considero atleta, i aquest any sí que vull dedicar-li més temps, estant més centrada, a aquest esport.

–Competeix a Catalunya, no?
–Sí. Actualment estic a l’Hospitalet Atletisme, i aquest any competirem a la Divisió d’Honor. D’igual manera, pujo molt a Andorra, i aquí entreno amb Kevin Poulet, i des de la FAA sempre m’he sentit molt abrigallada.

–Quins objectius té per al 2022?
–L’objectiu principal és recuperar la forma després d’una pneumònia que vaig tenir, i després anar millorant les meves marques per consolidar-me com a atleta. Pel que fa a competicions tenim els Jocs Iberoamericans al maig, i més tard un meeting a Àsia, i intentarem que sigui un any de preparació per als Jocs dels Petits Estats, a Malta el 2023.

–Que té l’atletisme que l’enganxi?
–L’atletisme és, bàsicament, una lluita constant amb tu mateix, i crec que és aquest component el que més em motiva. A més, a Andorra, l’ambient que envolta a aquest esport és molt familiar, i sempre tens algú a la pista, animant-te, et conegui o no.

–Quin és el màxim que vol aconseguir?
–Si puc disputar qualsevol mena de competició internacional tenint la marca mínima, i no una invitació, personalment estaria completament satisfeta. Saber que tens un bon nivell, es tradueix en confiança a la pista. 

Va formar part de l’equip nacional a l’europeu de Cros a Dublín i va quallar una gran actuació al Campionat d’Europa sub-23 a Estònia.