Marc Grau, valencià i resident al Principat des de fa uns dos anys, és dissenyador gràfic de professió, i també compta amb formació esportiva que utilitza per assessorar els seus clients en aquest àmbit. Tot i no dedicar-se 100% al powerlifting, Grau es va fer amb l’or al mundial que va tenir lloc a Porto el passat novembre i posseeix una de les millors esquats d’Europa, registres que destaquen la seva condició innata, esforç i passió per aquest esport. 

 
–De Gandia a Barcelona, i posteriorment Andorra. Ha fet quilòmetres.
–Uns quants (riu). Em vaig criar a Gandia (València), vaig acabar d’estudiar i treballar a Barcelona, però era massa ciutat per a mi, i vaig acabar en Andorra, amb la meva parella, i va ser un canvi radical, molt positiu. Estic encantat d’estar aquí.

–Va aconseguir l’or a Porto en una jornada esgotadora. Com es va sentir?
–Va ser una jornada molt llarga. Primerament, vaig ajudar als meus companys, i al final del dia em va tocar a mi. Sincerament, guanyar el mundial va ser una satisfacció, així i tot, per dintre ja estava pensant que volia tornar l’any que ve per a fer-ho millor, perquè no estava satisfet amb les marques, ja que haguessin pogut ser molt millors.

–Això va una mica en el seu caràcter, no?
–Exacte, en l’esport i en la vida. Si m’he preparat una cosa per treure un 10 i trec un sis, però això em permet assolir l’objectiu, estic content, però no de la manera que m’hagués agradat.

–Li agradaria poder viure d’aquest esport?
–Sí, i no. Tot i que els espònsors són importants en aquest món, m’agrada el reconeixement com a esportista, no com a influencer, figura pública o com es vulgui catalogar. 

–Com definiria el powerlifting?
–És un esport de superació i molt exigent, ja que els resultats no arriben solament a partir d’una preparació física, sinó també psicològica. Pots anar a un campionat, fer un nul en qualsevol exercici i se’n va tot en orris. Has d’estar preparat per a la victòria, però també per afrontar la derrota.

–Vostè competeix i assessora. Si hagués d’escollir, amb què es quedaria?
–M’agrada moltíssim ajudar a gent que és agraïda, en el sentit que no m’importa tant l’evolució física d’una persona com la seva dedicació. i manera de tractar l’esport. Tanmateix, l’àmbit competitiu és innat en mi, ja que porto competint tota la meva vida.

–Un competidor d’elit neix o es fa?
–Ambdues coses. Has de tenir una bona predisposició genètica, però també es pot millorar a poc a poc, sobretot psicològicament.

–Quins objectius té per al 2022?
–L’objectiu més ambiciós que tinc al cap és tornar a revalidar el títol al mundial a finals d’any. Abans, vull participar en algun Open internacional, ja que això et dona l’oportunitat de rebre alguna ajuda econòmica si guanyes, i també de conèixer gent d’aquest món, ampliant així els teus contactes. 

Superar el rècord mundial d’esquat (416 kg) en la seva categoria segueix sent la meta més elevada.