Als seus 21 anys, Aleix Coll es va alçar com a campió de Catalunya de fitness, en la categoria Men’s Physique junior, i sense esperar-ho es va acabar colant també en el top10 dels millors atletes del món en aquest àmbit. Ara, Coll busca perseguir nous reptes i ha trobat en aquest esport un refugi per a seguir coneixent-se a ell mateix, i una inspiració per ajudar a d’altres que vegin en el seu camí una mena de mirall. 

 
–Com va començar en aquest món?
–Fa molts anys que m’agrada el tema del fitness, el culturisme i els gimnasos en general, i és una activitat que vaig deixar de banda una mica en l’adolescència. Amb la quarantena ho vaig reprendre amb l’objectiu de competir per veure com era l’experiència i fins avui dia.

–Quina ha estat la clau per passar d’abandonar-ho una mica a guanyar un campionat?
–Vaig arribar a un punt en la meva vida on em sentia molt perdut en l’àmbit personal, i tenia una necessitat social molt gran i bàsicament no sabia estar amb mi mateixa. A partir de la quarantena vaig tenir temps per conèixer-me una mica més i vaig tornar a agafar la disciplina dels entrenaments, de centrar-me en uns objectius, i això m’ha fet prosperar i sentir-me cada vegada millor.

–Primera victòria en la primera competició...
–(Riu). Sabia que anava amb un bon nivell, però no tenia expectatives de guanyar. Estava content amb el fet de saber que havia arribat fins allà i recordar tot el sacrifici que això suposa.

–Quina sensació va tenir en rebre el guardó?
–Molta alegria, eufòria, però sobretot content de poder compartit l’èxit amb la gent que ha estat al meu costat, que és la que realment et veu patir, esforçar-te, superar-te, la que et motiva i t’ajuda a seguir endavant. Al cap i a la fi, en el fitness es veu un físic, però no tot el camí que hi ha al darrere.

–Que li aporta el fitness per voler seguir?
–El mateix progrés. Qualsevol esportista sempre vol més, i ara que ja sé el que és competir vull seguir endavant, veure fins a on soc capaç d’arribar, i viure d’aquest esport també seria una motivació extra.

–Quins objectius té en ment per al futur?
–Vull fer un pas endavant i provar en alguna lliga més professional, i anar fent-me un nom a poc a poc dins d’aquest món.

–Segueixen existint estereotips en el fitness?
–Totalment, i seguiran existint. Des dels 15 anys m’arriben comentaris de tota classe, però tothom té dret a expressar la seva opinió, i més si és de manera educada. Quan et coneixen es trenca amb els tòpics perquè veuen que soc una persona normal, amb la seva feina, els seus estudis, els seus amics, etc.

–Un somni?
–No aniria tan encaminat cap a l’àmbit competitiu, sinó que m’agradaria crear una comunitat on persones amb tabús físics, problemes emocionals o d’altres, puguin trobar en el meu camí, en el perquè vaig començar en aquest món, certa inspiració i això els ajudi a superar-se i seguir endavant. 

El fitness el va ajudar a defugir una adolescència complicada i li va permetre conèixer-se.