Amb 80 anys a l’esquena, les coses es veuen d’una altra manera, amb «més distància», diu, sobretot després que t’hagin fet un homenatge i t’hagin dedicat un carrer. 
 
–Què li va semblar l’homenatge?
–Molt bé, una mica cansat, perquè el dia abans i el mateix dia van muntar una mica de ‘show’, però bé, ja ha passat. En resum, bé però em va fatigar.

–Creu que se’l mereix?
–Avui en dia que se celebren tantes coses, doncs sí, perquè l’any 84 la sang em bullia per la voluntat de fer coses. I bé, res a dir.

–Li fa patxoca tenir un carrer al seu nom?
–Ho trobo una mica exagerat, però si això fa plaer a la família i als polítics, doncs benvingut sigui.

–Hi passarà sovint?
–No ho sé, la veritat és que camino una mica malament, i per això quan surto aprofito per fer coses més importants com ara anar al metge o a un centre comercial.

–Així al 1984 diu que li bullia la sang...
–Tampoc era una activista, perquè ara veus a la gent que són molt abrandats. En aquella època volia dir que t’interessaves per tot i que volies fer coses.

–Com era ficar-se en política per una dona?
–La gent no en feia massa cas. Potser sí que els més polititzats li donaven importància, et felicitaven, això sí, però res més.

–És molt diferent la política d’ara amb la d’aleshores, com ha evolucionat?
–D’una manera molt maca, atrevida, valenta i viscuda. També s’ha de dir que els mitjans de comunicació hi ajudeu força, ja que a l’època només donaven petites ressenyes.

–Què recorda que va aconseguir?
–Si et soc franca, no ho recordo, però estic satisfeta. En funció dels temes hi posaves més vigor o eres més passiu, però no era com ara, no es pot comparar, ni molt menys.

–En quin sentit?
–Ara tot és molt més directe i valent, i a l’època tot plegat era més tímid.

–Hi havia dificultats per tirar els temes endavant, potser una mica de por...?
–No, només que no era tan agressiu. Si es decidia que era interessant, es votava, però sense cap entusiasme. Les coses passaven d’una manera més natural.

–Vol dir que ara hi ha massa exageració?
–Sí, exacte, és això. Ara tot és terrible, fa la sensació que és greu, i analitzes el tema i té el seu valor, però no cal fer-ne un drama.

–A la seva edat, potser relativitza les coses?
–Sí, t’ho mires tot amb distància, és com un ‘déjà-vu’, que en diuen.

–Com veu el moviment feminista?
–Exagerat i desfasat. Les coses s’han de defensar d’una altra manera. Estan sonats i sonades, o sonades i sonats.