PUBLICITAT

Fiona Pallarés Jutge internacional i exgimnasta

«S’hauria de cuidar als jutges, ja que sense ells no hi ha competició»

Per David Sansaloni

Fiona Pallarés a un esdeveniment internacional de la FIG
Fiona Pallarés a un esdeveniment internacional de la FIG

Fiona Pallarés és exgimnasta de la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG), on va ser integrant també de la selecció nacional, i actualment segueix lligada a aquest esport com a jutge nacional i internacional, sota l’organització de la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG), en diferents esdeveniments d’elit. Pallarés també forma part de la comissió tècnica de la FAG, que s’encarrega del seguiment de les joves gimnastes del país.

 

–Quan va començar amb la gimnàstica?
–Des de ben petita, quan tenia cinc anys, i perquè no em podia inscriure abans (riu). Vaig començar a la Massana, i a poc a poc em vaig anar enganxant i enamorant d’aquest esport.

 

–I va rebre la beca ARA, que reconeix el potencial d’un esportista andorrà.
–Sí, però vaig arribar a un punt en què vaig decidir que el que volia era seguir amb la gimnàstica, però més en un segon pla. A més, és un esport molt exigent amb el cos, i vaig tenir algunes lesions que em van mostrar els punts fins a on podia arribar.

 

–Li va costar deixar l’àmbit competitiu?
–No em va costar perquè va ser una decisió que jo tenia presa des de feia temps. Vaig posar en la balança el positiu i el negatiu que m’aportava la competició, i en aquell moment va guanyar el centrar-me en altres coses.

 

–Ara compta amb la confiança de la FIG per ser jutge en competicions d’alt nivell.
–És una experiència molt enriquidora, on coneixes molta gent i aprens molt. Malauradament hi ha molts que ho deixen a causa de la pressió externa. Penso que s’hauria de cuidar més als jutges perquè sense jutges no hi ha competició, i sap greu que estigui tan poc valorada aquesta feina.

 

–S’extrapolen aprenentatges de la gimnàstica al dia a dia d’una persona?
–Totalment. La recerca de la perfecció, l’autoexigència i la disciplina són aspectes que es treballen en la gimnàstica i que acabes fent teus també en el dia a dia. 

 

–Fa poc van rebre la visita del president de la FIG. Com afecta això a l’esport del país?
–Les relacions amb els altres països són molt importants. Ens hem de fer veure, i que vegin Andorra com un país que inverteix en gimnàstica i que estem presents en esdeveniments i competicions internacionals.

 

–Com veu Andorra com a país per començar i desenvolupar-se com a gimnasta?
–Actualment tenim moltes llicències i hem anat evolucionant favorablement. Cada vegada anem pujant el nivell, però no ens podem relaxar. A més, penso que és molt important que continuem promovent la base, perquè amb una bona feina a la base aconseguirem augmentar el nivell general dels gimnastes del país. 

 

–Què li diria als més petits que vulguin començar amb la gimnàstica?
–És un dels esports més complets que hi ha, ja que combina la part física amb l’artística. Això sí, les ganes de treballar i esforçar-se no poden faltar mai. 

 

 

Compagina els seus estudis de medicina amb la seva aportació a la gimnàstica andorrana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT