Ismael Guzmán és actual jugador de l’FC Ordino en la posició de porter, i va ser protagonista en la final de la Copa Constitució 2020-2021 que va guanyar la UE Sant Julià, on va aturar un penal decisiu per donar el trofeu als lauredians. Després de vuit anys sense posar-se els guants, Guzmán va tornar per afició i s’ha retrobat amb sentiments pel futbol que li han fet donar-ho tot per tornar a l’àmbit competitiu.

 
–Després de vuit anys sense fundar-se els guants, en dues temporades s’ha plantat en el màxim nivell futbolístic andorrà. Com és això?
–Vaig venir a Andorra de vacances, em vaig quedar per feina i un amic em va dir si volia jugar en un equip de la Segona Divisió del país. Vaig acceptar únicament per posar-me una mica en forma i a poc a poc vaig anar agafant ritme i amb esforç aquí estem.

–Quan tenia 16 anys va formar part de l’elit al futbol formatiu espanyol.
–Si, vaig estar en les files del CF Damm, i després a la selecció catalana. Vaig compartir vestidor amb jugadors com Gerard Moreno (Vila-real CF) o Rubén Alcaraz (Real Valladolid CF).

–I això el va portar fins a la Bundesliga austríaca, la Primera Divisió del país.
–Tenia tot per davant, però Àustria va ser un punt d’inflexió. El futbol ja no em transmetia el mateix, la pressió, el tracte de l’elit d’aquest esport, tot va anar sumant i ja no sortia al camp de la mateixa manera, i a poc a poc vaig anar desvinculant-me, fins a tornar a una vida normal, amb la meva feina, família i amics.

–Pensava que tornaria a aquest món?
De cap manera. Ningú s’imagina tots els sentiments que em van ennuegar quan em vaig adonar que el futbol havia tornat a la meva vida. Una sensació molt maca, molt bonica.

–Sembla que la seva història estigui contada a la inversa...
–Totalment. Ara torno a gaudir d’aquest esport. És com si m’hagués llevat de sobre tot el negatiu de quan tenia 16 anys i recuperés les ganes per competir, l’emoció per saltar a la gespa i demostrar que tot el que tenia aquell noi segueix aquí, però amb més maduresa i amb ganes d’aprofitar cada moment.

–Com veu el nou projecte de l’FC Ordino?
–La gent parla de projecte a llarg termini, però pel que estic vivint crec que tenim un equip, uns jugadors, capaços de fer una historieta a curt termini també.

–Quin objectiu té al cap ara mateix?
–Seguir competint, seguir agafant minuts, confiança, i ajudar l’equip amb tot el que pugui. Seguiré donant el màxim de mi mateixa per ser millor porter cada dia. La competència és essencial, i si veig que he de saltar més, saltaré més, i si veig que he de córrer més, correré més, i així amb tot.

–Li agradaria seguir lligat laboralment al món del futbol?
De moment encara estic en un període d’adaptació després de tants anys sense jugar, però naturalment. Tant de bo dedicar-me laboralment a aquest esport que tant estimo. 

Els seus pares li han donat suport en cada decisió vital i han estat un estímul per a la seva tornada als camps.