Èric Garcia és el nou director tècnic de la Federació Andorrana de Tennis (FAT), tot i que ja fa uns mesos que treballa amb els esportistes. La federació, que va fer oficial la seva integració el passat 11 de setembre, diposita la confiança en la formació dels més joves en el de Sant Andreu de Llavaneres, que compta amb una llarga experiència en gestió i programació de tennistes professionals.

 
–Des de quan porta lligat al tennis?
–Des dels tres anys. Abans d’arribar a Andorra vaig estar en una acadèmia de tennistes professionals i semiprofessionals (Master Tennis Barcelona) i també he viatjat molt per seguir treballant i formant-me, com a països com els Estats Units, la Xina, França o Alemanya.

–Que li ha fet agafar aquest càrrec a la federació?
–Fa dos o tres anys que vull venir a un entorn com és Andorra, ja que m’agrada molt aquest paratge, les muntanyes i altres. Vaig decidir deixar la meva feina, venir al país i vaig tenir la sort de poder incorporar-me a un projecte com aquest i seguir fent el que més m’agrada.

–Què pot aportar Èric Garcia?
–Fa molt de temps que estic tenint contacte amb jugadors que volen, i poden, ser professionals, així que vull inculcar i establir tota aquesta estructura, hàbits, maduresa i professionalització des que són més petits.

–Com veu l’estructura tennística que hi ha actualment a Andorra?
–És un hàndicap molt gran el fet de tenir únicament una pista coberta en tot el país, i és clar que no són les condicions òptimes per treballar de la millor manera. Països amb els quals volem competir, com poden ser Espanya o França, tenen la sort de poder entrenar al 100% totes les capacitats dels jugadors durant 365 dies a l’any.

–Com es pot paliar aquest fet?
–L’únic que podem fer és treballar molt més la part física dels jugadors, fer com una petita pretemporada quan no es pugui sortir a l’exterior i comptem també amb un preparador físic per potenciar aquest aspecte.

–Quina importància se li donarà a la base?
–És un aspecte clau i invertirem molts recursos a potenciar-la. De fet els jugadors que destaquen en edats primerenques vindran a la federació a entrenar i així promourem també que altres nens i nenes s’interessin per aquest esport que tal vegada no havien provat.

–Farà servir l’exemple Vicky Jiménez?
–Tenir una jugadora així sempre ha de servir de mirall i de motivació per a tots els nens i nenes, que vegin que tot i les complicacions sempre es poden aconseguir grans coses.

–Quines primeres impressions s’ha endut?
–M’he trobat amb nens encantadors, que tenen moltes ganes d’aprendre i estan molt motivats. Tenim aptituds per fer que el de Vicky Jiménez no sigui un cas puntual. 

Als Estats Units va compaginar l’àmbit competitu amb els estudis de Màrketing.