Eric Vales (21 anys) és actual jugador del CDJ Tamarite (Aragó) i capità de la selecció nacional sub-21 andorrana. Tot i la seva joventut, Vales ha demostrat estar plenament capacitat per fer el pas a l’absoluta, sent un referent en defensa en cada partit que disputa i fent gala de les seves aptituds tan dins com fora del terreny de joc. El del Principat combina actualment les seves cites futbolístiques amb els seus estudis de Dret a Lleida. 

 
–Quan va començar amb el futbol i per què?
–És una cosa que em ve de família. Per una banda el meu cosí està a la selecció absoluta d’Andorra, i per l’altra des de ben petit vaig començar en el club de la meva parròquia, on vaig néixer, a Escaldes-Engordany.

–S’entén doncs que el seu cosí [Marc Vales] és un referent per a vostè?
–I tant. Ja no sols perquè sigui família, sinó com a persona, per com és tant dins com fora del terreny de joc, és tot un referent.

–Com veu la temporada amb el CDJ Tamarite?
–De moment hem jugat un partit només, però la dinàmica és molt bona. S’ha aconseguit mantenir gran part del bloc de jugadors de l’any passat i crec que serem un dels equips a tenir en compte. L’objectiu és arribar a la part alta de la classificació i si podem aconseguir l’ascens directe, millor.

–Té algun objectiu a curt termini? I a llarg?
–A curt termini vull centrar-me en els meus estudis, que són una part vital per al meu futur. A llarg vull arribar el més lluny possible al món del futbol i, sobretot, el meu somni i objectiu principal és debutar amb la selecció absoluta.

–Pel que es veu amb la sub-21 hi ha futur...
–Completament. Som una selecció molt jove i hem demostrat que tenim el potencial suficient per plantar cara a qualsevol selecció i cada partit el preparem per guanyar.

–Andorra ha canviat la imatge que tenia fa uns anys, doncs?
–Sí, i estem veient-ho. Fa uns anys els rivals no ens respectaven tant i semblava que venien a passar l’estona. Avui dia això ha canviat, ens tenen més en compte i cada cop els hi és més difícil jugar contra nosaltres. L’any passat amb la sub-21 ja vam donar la campanada amb Anglaterra, vam guanyar a Turquia, vam empatar amb Albània... Se’ns veu amb una altra cara.

–Què sent vostè quan surt a representar Andorra al terreny de joc?
–Per mi és tot un orgull, i quan veig els meus companys donar-ho tot, amb tantes ganes i tanta il·lusió és una sensació increïble.

–I ara ha tornat el públic.
–És el jugador número 12. Vaig comentar amb els meus companys que en el darrer partit en més d’una ocasió se’m va posar la pell de gallina en veure tota la gent animant.

–Quin desig vol complir amb la tricolor?
–Amb la sub-21 vull seguir formant-me, i amb l’absoluta el meu desig és arribar a debutar i poder jugar al costat del meu cosí. 

El central serà un talent més amb qui podrà comptar Koldo Álvarez de Eulate.