Guillem Casal és un rider andorrà que, tot i començar amb l’esquí, el món de la bicicleta el va anar atrapant a poc a poc. Després de provar amb la modalitat de descens, Casal va acabar decantant-se per l’enduro i, avui dia, lluita per aconseguir el seu objectiu de poder competir al circuit de Copa del Món després de passar per una lesió que el va tenir fora de joc durant aproximadament quatre mesos.

 
–Quan va començar amb la bici?
–Abans era esquiador, estava en la Federació Andorrana d’Esquí, i vaig estar amb aquest esport tota la meva vida, des de petit. Als 17 anys, vaig canviar i ho vaig lligar amb la bici, que em va encantar, i aquí estic.

–Ara està 100% amb la bici o ho combina?
–Viure 100% de la bici és complicat, i molt pocs poden dir-ho. Personalment treballo amb el meu pare i puc fer una jornada partida que em permet treballar i entrenar al mateix temps. Em busco el meu desplaçament i em pago el cost de les competicions, que és molt diferent que si disposes d’un equip.

–S’ha plantejat en un futur poder disposar d’aquest estructura d’equip?
–El meu objectiu és intentar consolidar-me a la Copa del Món, i tinc molt clar que ara estic competint perquè m’agrada aquest esport. El fet de professionalitzar-te és el resultat de gaudir del que estàs fent. 

–Com veu Andorra com a territori per formar-se com a ciclista?
–A Andorra tenim unes muntanyes brutals i unes instal·lacions molt bones, ja que acollim copes del món i això ho demostra. Potser el problema estigui en que la federació no rep tant de suport com mereix. Penso que la qualitat dels corredors va de la mà amb el nivell que pugui tenir una federació. 

–Creu que aquest context canviarà?
–Tinc l’esperança que si. Hi haurà un moment en que s’adonaran que, tot i les dificultats, estan sortint bons corredors al país, i conforme la inversió sigui més elevada més nivell hi haurà, més representació tindrem als grans esdeveniments i més capacitat per formar els més joves.

–Va tenir una lesió que el va frenar en sec...
–Ha estat la lesió més dura. Entrenant amb la moto d’enduro vaig caure i em vaig trencar el peu. Al principi pensava que havia sigut algun metatars, però malauradament va ser un lligament i van haver d’operar incloent ferros.

–Ha començat fa poc a fer curses. Quin objectiu té?
–De moment estic fent les classificatòries i intentaré entrar dintre de la competició l’any vinent. Al desembre sabre si formo part dels 200 millors del món i, si és així, al gener, ja podré apuntar-me a totes les curses del circuit de Copa del Món.

–I d’optimisme com va?
–Estic molt motivat. Tinc moltes ganes que vagi tot bé, de gaudir de nou del que m’agrada i deixar enrere el que he viscut els últims mesos. 

El suport dels seus li ha permès retallar terminis en la seva recuperació.