Naiara Liñán ha fet una fantàstica temporada representant el taekwondo andorrà, on ha pogut demostrar tot el seu potencial i el prometedor futur que té per endavant. Ha aconseguit molt bons resultats en campionats de primer nivell, sent plata en el Campionat de Catalunya Júnior i sub-21, i bronze en el català i espanyol absoluts.
 
–Des de quan practica taekwondo i per què aquest i no un altre esport?
–Practico taekwondo des dels sis anys. De ben petita era una noia molt tímida, i no sabia defensar-me molt bé. Aleshores la meva mare, que ja practicava taekwondo, em va proposar començar a practicar aquest esport i a veure com anava la cosa, i fins aquí [riu].

–Què té d’especial el taekwondo?
–És un esport que t’ensenya molta disciplina, i a més té un no sé què... No sabria com definir-ho.

–Qui diria que ha sigut la figura més important en la seva trajectòria fins al moment?
–Per una part, els meus pares. M’han donat suport amb tot el que he necessitat des que vaig començar i han estat amb mi en totes les competicions. Per altra banda, el meu professor, Juanjo Padrós, perquè ha estat amb mi també des dels inicis i ha dipositat sempre la seva confiança en mi.

–Com descriuria aquesta temporada?
–Ha sigut un bon any. En el Catalunya Júnior vaig aconseguir la segona plaça i em vaig classificar per a anar al Campionat d’Espanya Absolut. També vaig tenir l’oportunitat d’anar amb la federació catalana a un campionat on vaig ser tercera d’Espanya. Finalment, fa poc, vaig aconseguir una altra plata... Estic contenta.

–Quin és el seu pròxim objectiu?
–M’agradaria continuar treballant al màxim, i a l’agost marxo cap a l’Europeu Júnior a Estònia. Estarem entrenant per veure si podem optar a uns bons resultats. Si poso la mirada una mica més lluny, m’agradaria poder anar a les olimpíades de París 2024, però per a aconseguir-ho sé que he de continuar donant el màxim de mi mateixa.

–Com es troba físicament?
–Em vaig lesionar el quàdriceps fa unes setmanes i també vaig patir mal al genoll, però ara estic bé, recuperada del tot i amb moltes ganes.

–Fins a on pot arribar Naiara Liñán?
–De moment no em poso cap límit. El que desitjo ara mateix és continuar entrenant, fent el que més m’agrada.

–En l’àmbit acadèmic ja sap per a on anirà?
–D’aquí a dos anys, segurament, aniré a estudiar fora. M’agradaria fer Dret, i intentaré combinar-m’ho per veure si puc seguir entrenant, sigui a Andorra o fora, o tal vegada em quedi al país i estudiï aquí per tenir més facilitat a l’hora d’entrenar. Encara no ho tinc massa clar.