Joel Paredes (Sant Andreu de la Barca, 1995) és actualment jugador de la UE Santa Coloma en la Primera Divisió del futbol andorrà. S’ha format com a entrenador i coordinador de futbol base i des de sempre ha estat molt lligat al món d’aquest esport. Ha jugat en diferents equips en la 1a i 2a Divisió Catalana, i també en la tercera divisió espanyola.

 
–Com va començar la seva història amb el futbol?
–Vaig començar des de ben petit, a les categories inferiors del meu poble. Just després, a l’època de juvenil, vaig fitxar pel Cornellà i allà vaig estar tres anys jugant a la lliga Nacional i Divisió d’Honor.

–Per què el futbol i no un altre esport?
–Sóc una persona que s’ha criat a prop d’un camp o una pista de futbol, i aleshores ja fos dilluns o fos dissabte sempre estava amb la pilota per tot arreu.

–Qui diria que ha sigut la figura més important per a vostè?
–Sense cap dubte, i seria una cosa a destacar, és el meu pare. Sense ell jo crec que no hauria arribat a cap lloc en el món del futbol. En el futbol no és tot color de rosa, per tant és normal que en els mals moments se’t passen coses pel cap que no deurien. Simplement al recordar tot el que m’ha ajudat se’m posen els pèls de punta.

–Va patir una lesió greu...
–Em vaig trencar el peroné i em van establir tres o quatre mesos de baixa. En el primer moment que vaig tornar a entrenar, se’m va tornar a separar l’os. Tindria uns 20 anys, i el món del futbol és implacable si l’apartes tant de temps. Aleshores, el suport dels que estan més a prop de tu és vital.

–Com ha vist l’equip durant la fase regular?
–L’he vist molt bé. La forma de treballar diàriament és espectacular,  El míster és un dels millors entrenadors que he tingut i, inclòs ara que no ens juguem res, veus l’equip entrenar amb una intensitat increïble.

–Sumant els gols a totes les competicions, és vostè un dels màxims golejadors del futbol andorrà aterrant a la competició en el mercat hivernal.
–Des del primer minut em vaig sentir com a casa i crec que això ajuda moltíssim i dona molta confiança a un jugador. Estic vivint un dels millors moments en tota la meva carrera esportiva. En cada partit tinc una sensació molt bonica i que espero seguir gaudint.

–Com veu vostè la situació del futbol al país?
–El futbol en Andorra està sent cada vegada més professional i a poc a poc va evolucionant una mica més. Als equips cada vegada hi ha millors jugadors que vénen de diferents punts geogràfics i el nivell de la primera divisió està pujant significativament any rere any.

–Un somni a complir de cara al futur?
–M’agradaria jugar una prèvia d’Europa i fer-ho en aquest país, gràcies al futbol andorrà. També podria dir-te que vull guanyar la Champions, però això ja ho veig més complicat (riu). 

En cosa de tres mesos es va convertir en un referent ofensiu en el futbol andorrà.