Eva Rodríguez és l’actual presidenta de la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG), i des de ben petita ha estat vinculada al món de l’esport, com a competidora, entrenadora i dirigent. Professionalment continua lligada a aquest món, i ha estat a prop tant de la gimnàstica, com de la natació i la natació sincronitzada. 
 
–D’on ve la seva passió per la gimnàstica?
–Des de petita. Vaig començar com a gimnasta, al col·legi Mare Janer, tot gràcies a una entrenadora que va venir de Madrid, cap a l’any 76 aproximadament, com a professora d’educació física. Ella va agafar a tota una colla de nenes i va crear un equip, ens portava a campionats a Catalunya i a poc a poc vam afgafar aquesta passió.

–Per què gimnàstica i no un altre esport?
–Perquè és un esport molt bonic, a la vegada que exigent, i enganxa. En un minut i mig has de demostrar tot, literalment. El que has après durant un període de temps, les hores i hores que has dedicat, dies, mesos, anys...  I avui dia encara segueixo gaudint molt, i és que l’alegria de les nenes i els nens quan estan competint és increïble. 

–Quin és l’objectiu de la federació?
–Seguir creixent, com hem fet fins ara, i treballar per a aconseguir que la gimnàstica artística arribi al mateix nivell que la rítmica pel que fa al país.

–Un record que hagi tingut amb la federació que no es pugui treure del cap?
–Al 2018 vam anar al Mundial de Sofia (Bulgària) i teníem tres sèniors competint. L’entrenadora que teníem no va poder acudir per motius personals i em va tocar anar a mi. Em vaig trobar, després d’un fum d’anys, tornant a ser entrenadora, i ni més ni menys que a un Mundial i amb tres atletes andorranes competint, que era la primera vegada que passava. Va ser una experiència molt dura, però molt bonica i especial.

–Segueix sent la gimnàstica un esport femení?
–La gimnàstica sempre ha sigut molt femenina, però ha anat evolucionant molt. Aquí tenim nens que van participar en el Campionat d’Andorra de gimnàstica rítmica, per exemple. Personalment opino que tots els esports han de ser tant per a nens com per a nenes. En la societat moderna en què vivim ha d’haver-hi igualtat total en tots els aspectes.

–Si hagués de complir un somni com a presidenta de la FAG, quin seria?
–Sense cap dubte poder portar un o una gimnasta a uns Jocs Olímpics. 

–Per què haurien d’animar-se, tant nens com nenes, a endinsar-se dins del món de la gimnàstica?
–És un esport molt complet, i a més no t’ensenya sols esportivament, sinó també en l’àmbit social. Aprens el que és desenvolupar-se per un mateix, a ser més independent, i té aquest vessant molt divertit, amb els companys, la música, i el fet de gaudir de cada moment, sigui entrenant o competint. 

Aquest esport li va ensenyar a tenir un control propi molt elevat.