Iban Miranda (Andorra, 1979) és instructor d’hapkido i un apassionat de les arts marcials en general. Actualment transmet els seus coneixements al Baek Du San-Agrupació d’hapkido i arts marcials, a la sala polivalent de la plaça del Poble. També ha participat en esdeveniments internacionals i ha conegut els fundadors i màximes autoritats de les diferents disciplines existents.
 
–Què és l’hapkido?
–L’hapkido és un art marcial coreà caracteritzada per defugir l’atac de l’oponent amb tècniques, en lloc de fer-ho amb bloquejos que utilitzen la força. D’altra banda, és una de les poques disciplines que compta amb aprenentatge amb armes (nunchakus, katanes, etc.), a més del comú cos a cos.

–I vostè l’ensenya l’escola Baek Du San–Agrupació d’hapkido i arts marcials a Andorra. Com va començar tot això?
–El 2009 vam obrir les portes quasi per petició popular per part de la gent que em coneix (riu). Personalment, des de sempre, m’ha apassionat aquest món i vaig començar a ensenyar a amics meus, i van ser ells els que em van animar a fer el pas d’acollir a tota la gent que desitgés aprendre i conèixer què és això de l’hapkido.

–Tot el món és apte per a endinsar-se al món de l’hapkido?
–Absolutament. L’únic que demana l’hapkido d’una persona és actitud, amb actitud s’aconsegueixen resultats. Tant nens i nenes com gent adulta són perfectament aptes per aprendre aquesta disciplina i, sincerament, la gent que ho prova sol enganxar-se. És un art marcial molt dinàmic on treballa tot el cos i on hi ha mil i un coneixements per a aprendre.

–Quin és l’objectiu que busca vostè en ensenyar aquesta disciplina?
–Que la gent s’ho passi bé, que gaudeixin, però sobretot, i el més important, és que aprenguin a respectar-se entre ells, que tinguin cura dels companys i del material que utilitzem, i que ho extrapolin al dia a dia. Com sempre dic, fer mal és fàcil, no fer-lo és difícil. No utilitzem l’hapkido com a atac, sinó com a defensa.

–Què busca la gent que entra per la porta a aprendre aquesta disciplina?
–Normalment el que es busca és trobar un mecanisme per sentir-se més segur i ajudar, també, a les persones que són més introvertides a obrir-se a la resta. Hi ha gent que ve perquè se’n va a un altre país a viure i vol agafar un punt més de confiança, altres que es dediquen a la seguretat, nens o nenes que han patit algun episodi d’assetjament, altres que simplement volen posar-se en forma. Cadascú té la seva història.

  –Quin desig tindria vostè de cara al món de l’hapkido al país?
–Que la gent s’animi a conèixer aquesta disciplina amb totes les seves variants. A més, tothom tindrà la base de l’hapkido, però cadascú ho desenvoluparà a la seva manera, segons les característiques pròpies. Això ho fa més interessant i lleva cap possibilitat d’haver-hi còpies. 

L’escola té com a valor difondre totes les arts marcials i aprendre i beneficiar-se entre elles.