Gerard Blasi (Andorra la Vella, 1985) és el president de la Federació Andorrrana de Tennis (FAT), que organitza un torneig a Anyós aquest cap de setmana com a classificatori per a la Copa Davis amb la promoció dels joves tennistes del país.

 
–Per què s’ha optat per jugadors tan joves pel classificatori de la Copa Davis?
–Va una mica en línia amb el nostre projecte, que té com a finalitat fomentar el tennis en general, però sobretot, treballar molt fort la base. Tenim un gap entre exjugadors professionals i gent jove. Llavors, hem optat per començar de zero i agafar gent jove, encara que no siguin els millors del país, sobretot, perquè els petits tinguin un mirall i vegin que això és possible. Sabem que no tenim equips forts ni farem un bon resultat, però la idea és fomentar ja aquesta base.

–Llavors, potenciar la base és una de les prioritats de la federació. Quines altres accions estan prenent en aquest sentit?
–Amb la situació actual, és una mica difícil. El que ens agradaria és crear un circuit local ajudant als clubs i no fent-los competència. Seria un circuit de tornejos en els quals els joves poguessin competir al país, que ara no ho fan i han de competir fora. Volem que els nens segueixin als clubs i la federació tecnificarà els que siguin millors a partir de criteris completament objectius. Això també es fa anant a les escoles i fomentant el minitennis.

–Des de la irrupció de la Vicky Jiménez en el panorama mediàtic, hi ha més nenes que s’inclinen pel tennis?
–Ara mateix, la situació és una mica complicada i, a escala numèrica, hem hagut de ficar-nos al dia de com està i tampoc hem notat un avanç en aquest sentit. Aquí hem de fer feina i fer sinergies amb la Vicky. No es tracta que la federació ajudi la Vicky, sinó que ella ens pot ajudar a nosaltres. El que hem fet és seleccionar una persona de cada club a la junta i anar tots a una, de manera que la federació pugui donar-los suport i promocionar-se a través de la Vicky, a banda de les relacions internacionals que podem tenir per a ajudes i els problemes de pistes aprofitant una mica la tirada de la Vicky, que ja no és un referent de l’esport andorrà, sinó un referent de país.

–Hi pot haver, en un futur a mig termini, algú del seu nivell a Andorra?
–La Vicky és una entre un milió. El que ha fet és una cosa que difícilment es repetirà. El nostre projecte és a llarg termini. S’ha de picar pedra, però l’objectiu final és que Andorra estigui representada amb nois i noies a totes les competicions europees. També hi ha un problema i és que el tennis a Andorra està molt enfocat al masculí i hem de fomentar el femení, on mai hi ha hagut un equip potent. Tenim una autopista molt bona a través de la Vicky.

–Quines reivindicacions té la junta directiva?
–Necessitem tota l’ajuda possible. Som molt conscients que ningú ens donarà res gratis. Per a això, s’ha de fer un projecte amb cara i ulls. Per exemple, la federació internacional ens donarà ajudes si complim uns requisits i estem en la línia de complir-los. M’agradaria portar tornejos europeus a Andorra.