Guillaume López (Toulon, 1999) és el màxim golejador de la Lliga Multisegur amb nou dianes en nou partits. El davanter, natural d’aquesta ciutat a mig camí entre Marsella i Saint-Tropez, va arribar a la UE Engordany el passat estiu procedent del Marignane Gignac FC del Championnat National 2 de França, pràcticament sense referències pels aficionats al futbol andorrà, però el jove futbolista de 22 anys ja ha deixat el seu segell a la màxima competició del Principat en molt poc temps i no es conforma amb els números assolits fins ara. Guillaume vol més.

 
–Com se sent en ser el màxim golejador de la Lliga Multisegur?
–Estic molt content, però el campionat no s’ha acabat. Si vull seguir sent el màxim golejador, hauré de seguir treballant.

–Ha notat que, a causa del seu nombre de gols, els defensors el pressionen i el segueixen més?
–Sí, ho vaig començar a sentir des del partit contra l’Inter d’Escaldes. Ara pateixo més cops i els centrals em defensen de manera diferent.

–L’objectiu de l’equip és classificar-se per a Europa o s’aspira a alguna cosa més com, per exemple, guanyar títols?
–Estem compromesos amb fer una bona temporada, que significa classificar-se per a Europa, però també donar-ho tot per intentar tenir el millor curs possible a la Copa Constitució.

–Hi ha cinc equips que lluiten per tres llocs europeus. Seria un fracàs no classificar-se per a Europa?
–Per descomptat, tenim una gran plantilla i treballem dur cada dia per assolir els nostres objectius, de manera que, evidentment, no classificar-se a Europa seria una decepció.

– Molts futbolistes espanyols de gran talent no s’han acabat d’adaptar al futbol andorrà. Tot i la seva joventut, l’adaptació a aquesta lliga tan diferent va ser molt ràpida. Quins canvis destacaria en comparació amb el futbol francès?
–La principal diferència és que el futbol francès, en competicions aficionades, es basa bàsicament en el físic, mentre que el futbol andorrà es basa més en el joc. Després d’haver estat format en un club on la filosofia era el joc, això va facilitar la meva adaptació.

–Per què va decidir venir a jugar a Andorra?
–Sempre he jugat a França i he lluitat per desenvolupar-me com a futbolista, així que vaig decidir provar alguna cosa nova i vaig tenir la sort que l’Engordany va confiar en mi.

–On es veu d’aquí a cinc anys?
–Molt bona pregunta! No en tinc ni idea, avui em sento molt bé aquí, tenim un grup fantàstic i volem aconseguir un gran final de temporada. A escala personal, veurem què em depara el futur.