Cristian España (Andorra, 1980) és un dels pilots del moment al Principat. Quan va acabar els estudis, va començar a treballar com a electricista, però de seguida ho va deixar per a ser agent de Policia, concretament, al grup de rescat de muntanya, càrrec que manté des dels 25 anys i que combina amb l’esport d’alt nivell.

–Dues victòries en dues jornades a les GSeries. Com valora el seu rendiment fins ara?
–Estic molt content. Tenia moltes ganes d’aquest campionat perquè com anys enrere participava al Dakar, no tenia la sort de poder estar-hi. L’any passat, la meva marca, Sherco, em va dir que els interessava molt que corregués aquest campionat i em vaig a posar a treballar de valent amb el meu mecànic veient quina era la millor opció. L’any passat ja vaig ser campió i aquest any vam posar la moto a punt i sembla que continua tot en la mateixa línia. Els meus temps són bons i vaig superant-me carrera a carrera.

–Després de la seva superioritat en aquestes primeres curses, no guanyar el campionat seria un fracàs?
–L’objectiu és tornar a guanyar el campionat. Hauria d’anar molt malament, com tenir un problema mecànic o fins i tot trencar la moto, però crec que ho tinc molt encarat per poder mantenir-me. Soc molt regular i tinc molta experiència, llavors, no deixaria passar l’oportunitat de tornar a guanyar havent guanyat ja les dues primeres carreres.

–Com explicaria la categoria ICE Gladiators a la gent que no la coneix?
–Molta gent no sap el que és. Abans teníem un format molt limitat. Ereen unes curses que es feien dimecres a la nit al Pas de la Casa. Poder estar dins de les GSeries li ha donat una repercussió més gran. Ara, la gent ja sap que és una carrera sobre gel. Jo els diria que som uns apassionats de la moto. Ho hem de ser perquè hi ha dificultats climatològiques. És una disciplina semblant a la supermotard, però sobre gel en lloc d’asfalt.

– Li agrada més el gel, la sorra o l’asfalt?
–Jo soc més de sorra. L’adrenalina que et pot treure córrer sobre gel és molt gran perquè anem a velocitats molt altes, però si m’hagués de decidir per un terreny seria la sorra.

–Va fer bons resultats al Dakar 2016, 2017 i 2018, mentre que al 2019 el va apartar una lesió. No s’ha plantejat tornar?
–Sí, però he guanyat una categoria al Dakar, la Marató, i he estat amb els pilots del davant. Sé que tornaria si fos amb un projecte bo, amb una bona moto, un bon equip, un bon mecànic i tenir-ho tot ben lligat perquè és molt complicat. Has de tenir unes bones eines per poder lluitar. És molt difícil perquè hi ha quatre marques i tenen els seus pilots.

–A banda del Dakar, quines altres fites de la seva carrera destacaria?
–He sigut pilot del Campionat del món d’Enduro amb molt bons resultats, he participat a la Copa del Món de Bajas, que són curses tipus ral·li, estant entre els cinc primers, he corregut ral·lis al Marroc sent el millor rookie i estant entre els 10 primers de la categoria elit. La gran fita és el Dakar. Tinc bastants campionats sota les meves mans, però la vida continua i he de continuar corrent, que és la meva passió.

–Com és la preparació física d’un pilot? S’ha de centrar en treballar certs grups musculars?
–Durant tot l’any, és una mica general. El que no s’ha de perdre és estar sobre la moto, però a l’hivern que no tenim tantes oportunitats d’estar sobre la moto, hem de fer una mica de càrdio, de gimnàs... No faig molt volum, sí equilibri, propiocepció, bicicleta estàtica... Quan t’enfrontes a una prova com el Dakar, has de pujar la intensitat perquè són moltes hores sobre la moto i s’ha de treballar la resistència. I molta psicologia.

–Fins a quin punt els pilots han de tenir coneixements de mecànica en haver-hi etapes sense assistència?
–Sempre s’ha de saber de mecànica. S’ha de saber fer tot. He tingut la sort que, des de petit, a casa meva amb el meu pare i el meu germà ens ajudàvem els uns als altres i practicàvem molt. Amb els mecànics que he anat tenint, sempre els demanava que em deixessin intentar arreglar-ho a mi abans.
–Té més de 12.000 seguidors a Instagram. Les xarxes socials són una eina més per aconseguir patrocinadors?
–Sí, ho puc dir de primera mà. Soc una persona molt discreta, mai havia tingut xarxes socials, però al 2015 vaig començar a buscar espònsors i em preguntaven com anava a fer la publicitat sense xarxes. Les he anat treballant i els patrocinadors estan molt contents.

–Es dedica exclusivament a l’esport o ho combina amb altres feines?
–He estat dos anys i mig d’excedència, perquè soc policia. Vaig estar corrent amb l’equip oficial GasGas. Però ho combino amb la meva feina, que també em permet estar bé físicament perquè estic al grup de rescat de muntanya. Utilitzo les meves vacances per poder anar a córrer i els meus dies de descans per anar a entrenar.

–Cada cop hi ha més pilots residents. És Andorra l’entorn idoni?
–Sí, tinc molts amics que han vingut de fora i que estan venint. La geografia del país ens ajuda molt per poder preparar-nos. Puc fer molta bicicleta a l’estiu i molt esquí de muntanya a l’hivern. Tenim unes instal·lacions molt bones de gimnàs i piscina. A Andorra no ens podem queixar. Ens estem convertint en un país que acull molts esportistes, ja siguin ciclistes, pilots, esquiadors...

–Com veu la pedrera del país per seguir sent referents en el món del motor? Ara, els nens es fixen en els pilots residents.
–Tot ajuda. Des de la FAM s’està promocionant molt la base perquè comencin a conèixer els mons del trial, l’enduro i la velocitat. Els nens veuen que els pilots són gent normal, esportistes. Tenen la possibilitat que vingui un Rubén Xaus, un Toni Bou o un Aleix Espargaró.