Jan Jungwirth (República Txeca, 1984) ha viscut entre Andorra i Catalunya des dels cinc anys. Es va formar com a fisioterapeuta esportiu, encara que primer va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Esplugues de Llobregat. Allà, va conèixer Paco Seirul·lo, actual fisioterapeuta del Barça, qui li va posar al cap la idea de seguir els seus passos. Així doncs, va fer la segona carrera i un postgrau a Sant Cugat. Més tard, va treballar a la Xina amb entrenadors com Bernd Schuster i Rafa Benítez. Ara, es troba de nou al Principat amb la seva parella, que és andorrana, en busca de nous reptes.

 
–Com valora la seva experiència a la Xina?
–És una experiència diferent, molt maca a escala professional i personal. Ho recomano a qualsevol fisioterapeuta perquè aprens coses que aquí, segurament, no pots aprendre perquè allà tenen una lògica completament diferent. Vaig tenir la sort d’anar amb Antonio Turmo, un dels metges referents d’Espanya, que actualment està al CAR de Sant Cugat.

–El van atreure les condicions econòmiques del futbol asiàtic o també el fet de gaudir d’una nova experiència?
–El primer que em va atreure va ser anar amb aquest doctor, però, evidentment, les condicions econòmiques són superiors a les d’Europa. El més important era anar amb el professional que em portava, viure l’experiència i els entrenadors que ens rodejaven perquè, vulguis o no, et fas un nom i creixes com a professional.

–Però no sempre ha estat lligat al futbol. A quins esports ha treballat abans?
–He estat uns vuit o nou anys lligat a la mountain bike i he estat a Copes del Món. És una experiència que em va venir de rebot per un ciclista, amb el qual vaig començar anant al Marroc a fer la Titan Desert. Allà vaig conèixer molts corredors professionals que després em van trucar per anar a més llocs, van venir a la consulta que tenia a Barcelona i vaig anar creixent. El més amunt que he arribat en aquest esport ha sigut amb l’equip Mèrida de la mà del José Antonio Hermida.

–Quins plans té pel seu futur professional?
–Em van proposar continuar a l’Àsia, però ja he decidit deixar-la. He estat tres temporades allà i ha sigut llarg, sobretot, aquest últim any amb la pandèmia, que ens ha afectat a tots d’una manera o una altra. Els meus plans passen per estar aquí al país amb la meva parella, establir la meva vida aquí i trobar una feina lligada a l’esport.

–A Andorra hi ha una gran varietat d’esports. És un país idoni per a un fisioterapeuta?
–Sí, perquè hi ha molts esports tant a l’hivern com a l’estiu. Sempre hi ha feina, els centres de fisioteràpia aquí estan plens, per més crisi que hi hagi. No sé si hi ha molts fisios especialitzats amb estudis esportius. El més maco que té aquesta professió és que com més coneixements tens, més necessites aprendre i no et pots aturar mai.